La llibertat vigilada com a mesura posterior al compliment de pena per delictes sexuals és obligatòria tret que sigui el primer i únic crim que hagi comès el reu, segons ha declarat el Tribunal Suprem en una sentència que es refereix a un home octogenari que va intentar abusar de dues nenes.

La llibertat vigilada imposa mesures de control judicial com localització mitjançant dispositius electrònics, compareixences periòdiques, prohibició de determinades tasques que facilitin la comissió d'aquest tipus de delictes o l'obligació de sotmetre's a teràpies o tractaments mèdics, entre altres.

És resultat d'una recent reforma del Codi Penal i, per això, "són pocs els pronunciaments" dels tribunals sobre aquesta mesura, recorda el Suprem en la seva sentència, en la qual acull el recurs del fiscal contra una sentència de l'Audiència de Barcelona en relació amb un cas d'abusos sobre dues nenes de 10 i 12 anys a Sant Boi de Llobregat el 2011.

Tocaments a una nena

La sentència parteix de la condemna a dos anys de presó per dos delictes d'abusos sexuals imposada a Juan R. M., de 79 anys d'edat, viudo des de l'any 2000 i jubilat amb bones facultats mentals.

El reu es va guanyar la confiança d'una nena de 10 anys i li va demanar que l'acompanyés fins a uns matolls, on li va oferir dos euros a canvi que es deixés tocar els pits, fet que va ser observat pel conserge de l'escola, que es va acostar al lloc dels fets i va provocar que el delinqüent i la víctima se separessin bruscament.

Alertat el cap d'estudis del centre escolar de la nena, la policia va establir un operatiu de vigilància i seguiment de la menor i al de pocs dies tres agents dels Mossos d'Esquadra i dos agents municipals van poder gravar un nou intent d'abusos per part del condemnat sobre la nena abordada inicialment i una altra també menor.

Excepció del primer delicte

L'Audiència de Barcelona va imposar al reu la citada condemna, però va suspendre el seu compliment per ser una pena inferior a dos anys i no va establir la llibertat vigilada --encara que sí la prohibició d'acostar-se a les nenes-- de manera que el fiscal va recórrer la decisió davant el Suprem.

En la seva sentència l'alt tribunal estableix, a partir de la ja citada doctrina, que s'ha d'imposar al condemnat una pena de llibertat vigilada de cinc anys, perquè només cabria una excepció a aquesta regla si es tractés d'un únic i primer delicte, mentre que en la resta dels casos és preceptiva la seva imposició.

Font: El Periódico