Veure totes les notícies

12/01/2016

El suïcidi d’un empleat va ser accident laboral
     El TSJC veu “nexe causal” entre un expedient i la mort

 

 

El suïcidi d’un empleat de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) el 2011 va ser un accident laboral. Així ho considera el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ratifica una sentència de primera instància. Segons la resolució del tribunal, queda clara l’existència d’un “nexe causal” entre un expe­dient disciplinari que la CAM havia obert contra un empleat –un home sempre felicitat i premiat pels seus resultats a l’empresa, però que va cometre un error greu– i el seu suïcidi a l’estació de metro de Joanic el 8 d’abril del 2011.

 

Segons s’explica en la sentència, el difunt va facilitar un informe de solvència a un client preferent sobre una altra clienta de la CAM. “Creient que ­només es tractava de llogar-li un immoble, quan realment aquesta informació va ser utilitzada contra la clienta. Es va sentir enganyat, va reconèixer el seu error des del primer moment però l’expedient suposava una amenaça no només d’ acomiadament, sinó de conseqüències civils i fins i tot penals”, explica l’advocat Miquel Arenas, del Col·lectiu Ronda, que va portar la reclamació de la vídua i els fills.

 

No va poder aguantar l’angoixa i es va tirar a la via del metro. No hi havia malaltia mental ni antecedents que fessin suposar que el suïcidi podria haver-se produït si no hagués existit aquest expedient. Així que el TSJC ho considera accident laboral, com ho ha fet altres vegades el Suprem des dels anys 70.

 

Quan el dilluns següent al ­suïcidi la vídua es va presentar a l’oficina del seu marit, els directius de la CAM li van dir que tot quedaria en una amonestació, malgrat que l’expedient que se li va anunciar per part de la direcció de zona parlava de faltes molt greus, que un advocat que va consultar va traduir com fets de conseqüències importants, més enllà de l’ acomiadament. La mort, per això, va ser conseqüència d’aquest desagradable episodi laboral que arruïnava la seva vida profes­sional fins aleshores irreprotxable. La vídua i els fills hauran de ser indemnitzats per la Mútua Asepeyo i el Banc de Sabadell, propietari de la CAM, i la seva pensió millorarà. “Però no han demanat cap suma, sinó poder reparar la seva memòria”, afegeix Arenas.

 

La relació entre pèrdua de la feina i suïcidi se sol rebutjar a Espanya i es defensa en països veïns, però el grup d’investigació MacroHealth, de la Universitat d’ A Coruña constata que el nombre de suïcidis a Espanya augmenta de forma proporcional a com ho fa la taxa d’atur i està directament relacionat amb la marxa de l’economia. Han revisat les estadístiques de suïcidi i les principals variables de l’economia espanyola entre el 2002 i el 2013 i han establert un vincle clar: un augment de la taxa d’atur de l’1% es correla­ciona amb un augment en 0,029 suïcidis per cada 100.000 habitants (0,032 en el cas de l’ atur de llarga durada), mentre que un creixement de l’1% en el PIB per càpita es tradueix en una reducció de 0,08 suïcidis per cada 100.000 habitants. A França, un treball de l’ Institut Nacional de la Salut assegurava que la taxa de morts per autolesió creix l’1,5% entre els francesos per cada 10% que augmenta l’ atur.

 

Entre el 2012 i el 2013, coincidint amb els anys més durs de la crisi, les morts per suïcidi a Espanya van superar les ocasionades per accidents de trànsit, i el 2013 (últim exercici del qual tenen estadístiques) la ràtio de suïcidis a Espanya era de 8,2 de morts per cada 100.000 habitants.

 

 

 

Font: La Vanguardia