El PSOE acusa el Govern de trencar el pacte amb 90 esmenes al Codi penal que canvien la regulació sense consulta prèvia ni informes i amb tràmit ràpid

El Govern espanyol, a través del PP, canviarà tota la regulació penal dels delictes de terrorisme. Ho farà mitjançant 90 esmenes que ha presentat al Codi penal que s'estudia al Congrés, sense consulta prèvia al PSOE com és habitual en aquest assumpte i per tramitar-les i aprovar-les de forma exprés. La seva proposta unilateral canvia completament la concepció de la lluita penal contra el terrorisme ja que penalitza més comportaments individuals que els de grup organitzat i tipifica la intenció de formar-ne part més que la comissió de fets.

El PSOE considera que el Govern del PP ha trencat tots els consensos en la lluita contra el terrorisme presentant una proposta de regulació penal nova, sense consulta prèvia, per aprovar-la en solitari a les corts. El grup popular l'aprovarà sense informes tècnics.

"D'aquestes esmenes no en sabia res ni la direcció del PSOE ni la del grup parlamentari, ja que s'han presentat trencant el que ha estat una constant durant els últims 30 anys, quer era la consideració del terrorisme com a qüestió d'Estat, de manera que tot Govern abans de presentar reformes en aquesta matèria les parlava amb el partit de l'oposició, negociant-les, si esqueia, i pactant el consens, i fins i tot les dissensions", assegura el ponent del PSOE en la reforma del Codi penal, Manuel de la Rocha.

"Per primera vegada en la democràcia, el Govern, el del PP, se salta aquesta regla d'or i actua unilateralment, cosa que és greu per si mateixa", explica el diputat socialista. Aquestes esmenes es tramitaran corrents, de manera que s'abordaran en una reunió de la ponència prevista per al 8 de gener, perquè surti del Congrés després del ple convocat per al 20 d'aquest mes. El PP explica que pretén buscar acords en ponència i comissió. Però està disposat a anar sol, com amb la llei de seguretat ciutadana.

El projecte de Codi penal ha estat bloquejat al Congrés durant més d'un any i, tot i això, les esmenes a aquest capítol essencial es presenten ara. Malgrat que és un dels capítols que preveu penes més altes i que exigeix més sensibilitat per no afectar drets, el Govern espanyol ha tornat a legislar al marge dels òrgans institucionals que emeten informes preceptius tot i que no vinculants. El Consell General del Poder Judicial, el Consell d'Estat i el Consell Fiscal ja van emetre en el seu moment informes sobre l'avantprojecte que va fer l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, però sense tenir en compte, lògicament, les 90 esmenes que presenta ara l'Executiu a través del PP.

Aquest projecte de llei va donar lloc al Congrés a compareixences de diverses dotzenes d'experts en dret penal, però tampoc van poder valorar les intencions del Govern del PP per als delictes de terrorisme, més enllà de la crítica a la presó permanent revisable prevista per a conductes molt greus. "Quant al contingut, el Govern capgira la manera com el Codi aborda, fins ara, aquesta qüestió, que parteix de la consideració de les organitzacions i els grups terroristes, amb un article gairebé final referit als terroristes que actuen sense pertànyer-hi. En les esmenes presentades, això últim és el centre de tota la regulació i la pertinença a una organització una qüestió marginal. Probablement pel fenomen jihadista. Nosaltres les estem estudiant per analitzar-les i, si escau, negociar-les, si el Govern es deixa", explica De la Rocha.

Es refereix al fet que la regulació canvia per eliminar l'exigència de banda armada i dirigir-se a nous fenòmens terroristes com el del jihadisme en el qual l'actuació és individual i es va més enllà tipificant la intenció, el sol fet d'entrar en contacte amb aquests grups o estar en disposició de ser captat. La justificació d'una de les esmenes del PP assegura que es dirigeix a "qui ha mostrat la seva disposició a cometre'ls o col·labori amb un grup que conspiri per cometre'ls o hagi iniciat preparatius per fer-ho o bé col·labora no amb un grup, sinó amb un individu que cometrà el delicte terrorista". Respecte a un altre article, el PP assegura que "es tipifica la recepció d'entrenament (ensinistrament passiu). La regulació inclou la recepció d'ensinistrament per qualsevol via, inclosa Internet, i es desvincula de la intenció de cometre un delicte posteriorment, per evitar problemes probatoris". És a dir, l'esmena castiga amb entre un i vuit anys qui consulti pàgines en les quals s'inciti a incorporar-se a una organització terrorista. El PSOE lamenta que una regulació tan delicada pels mitjans de prova i exigència de voluntarietat no se sotmeti a informes jurídics previs.

Segons el PP, aquesta regulació s'inspira en la legislació dels Estats Units, concretament, en l'article 2339 del Codi penal d'aquest país i "té per finalitat adaptar la regulació en matèria de terrorisme a les noves formes de terrorisme de tipus jihadista". En les dues reunions de la ponència sobre el Codi penal s'ha posat de manifest la dificultat d'arribar a un acord amb el PP, pel rebuig de tots els grups al calendari imposat pel Govern espanyol i a punts concrets com el de la presó permanent revisable o la substitució de les faltes per delictes menys greus o sancions administratives. L'Executiu només ha renunciat a les mesures de seguretat posteriors a la condemna que tenien caràcter indefinit i, per tant, suposaven condemna a perpetuïtat.

L'oposició, a més, posa en relació aquestes propostes per al Codi penal amb altres regulacions del Govern com la Llei de seguretat ciutadana, que absorbeix amb sancions administratives part de les faltes, i l'avantprojecte de Llei d'enjudiciament criminal, que ja es troba en fase d'informes. D'aquest últim destaquen l'article que amplia a "circumstàncies greus" sense més definició la possibilitat que el ministre de l'Interior dugui a terme escoltes i intervencions telefòniques sense ordre judicial prèvia.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, assegura que aquest article s'ha proposat a Justícia per fer front a delictes comesos a la xarxa, especialment els relacionats amb trames de pedofília i pornografia infantil en els quals els fets tenen lloc de manera instantània, sense temps a sol·licitar una ordre judicial.

Font i Foto: elpais.com