La UE l'obliga a actualitzar la llei d'enjudiciament civil per segon cop en un any
Fins ara s'ha resistit a aplicar els canvis o ho ha fet de manera parcial
L'Estat espanyol persisteix a actuar com un mal estudiant pel que fa a la legislació de desnonaments per impagament hipotecari. La seva regulació sobre aquesta qüestió, que figura a la llei d'enjudiciament civil (LEC), no a la hipotecària, ja ha merescut dos sonors suspensos per part del Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg, en el lapse de temps d'un any i mig. Ara li toca anar a la revàlida de setembre per segona vegada en dos cursos.
El primer suspens va ser rotund: el març del 2013, el TJUE va dictaminar que la legislació espanyola vinculada amb els desnonaments era il·legal per l'existència de clàusules abusives a les hipoteques. Va ser una esmena severa, que el Govern espanyol va encaixar com si es tractés d'un mer retoc tècnic, tot i que va obligar a reformar la llei d'enjudiciament civil. Es va atorgar un mes perquè els hipotecats amb clàusules abusives les poguessin eliminar i des d'aleshores es dóna per fet que les hipoteques neixen sense màcula.
El juliol passat va arribar el segon suspens, una nova sentència del TJUE que, entre altres aspectes, obliga l'Estat espanyol a permetre que els afectats per la hipoteca puguin recórrer, i no només els bancs, com passava fins ara, encara que sembli impossible. Amb la seva habitual seguretat, Luis de Guindos, ministre d'Economia, va comparèixer fa una setmana per anunciar que ben aviat, probablement al Consell de Ministres del 29 d'agost, el Govern resoldrà la qüestió mitjançant un decret llei, via en teoria prevista per a procediments d'urgència a la qual es recorre sovint.
CANVIS PENDENTS / Però amb aquesta mesura no es modifica tot el que s'hauria de modificar, subratlla Verónica Dávalos, integrant de la comissió jurídica de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Els advocats d'aquest col·lectiu estan més que atents al que diu la UE. Segons Dávalos, no només s'ha de permetre el recurs d'un afectat, cosa que implicarà modificar l'article 695.4 de la llei d'enjudiciament civil. Hi ha almenys dos aspectes més que s'haurien de canviar, afirma. Un afecta l'article 552 de la mateixa llei, pel qual un jutge podrà apreciar una clàusula abusiva, mentre que la jurisprudència de la UE indica fa anys que en aquesta situació el jutge «ha» d'apreciar la clàusula perniciosa. «Això ja s'hauria d'haver canviat la vegada anterior», diu Dávalos en al·lusió a la primera sentència del TJUE, dictada arran del cas del ciutadà Mohamed Aziz i de les clàusules abusives que afectaven el seu préstec. «Els jutges tenen el poder de deixar d'aplicar la LEC i d'aplicar el dret comunitari», diu al respecte. A mésa més, assenyala l'advocada, és totalment imprescindible modificar l'article 698, per donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE): els jutges haurien de suspendre un procés d'execució hipotecària en el moment en què s'estudien les possibles clàusules abusives presents en el contracte, en el procediment ordinari.
L'argumentació és clara. Imaginem-nos una hipoteca amb una clàusula sostre-terra, tan freqüents. Aquest tipus de clàusules fixen un límit de l'interès que s'ha de pagar, per dalt i per baix. Per citar dades d'un cas real, el sostre podia ser d'un 20% (una protecció inexistent perquè era clar que no s'arribaria a aquest nivell) i el terra d'un 4%. Quan el tipus d'interès baixava per sota d'aquest percentatge, el titular seguia pagant com a mínim aquest 4%. És a dir, perdia diners, que els bancs percebien de manera il·legal.
A partir d'aquí, Dávalos conclou: «Si mentre s'analitza l'efecte de la clàusula abusiva no s'atura el procés d'execució hipotecària, aquest pot deixar l'afectat sense vivenda per no haver abonat tres rebuts» (fins a la reforma de la LEC n'hi havia prou amb un). Dit d'una altra manera: perdrà la casa per no pagar aquests rebuts, que podrien sumar en total uns 3.000 euros. No sembla just que això succeeixi mentre, paral·lelament, s'estudia l'efecte d'una clàusula terra, que pot haver causat un perjudici de 15.000 euros, clarament superior al deute que ha provocat l'execució hipotecària.
INFORMACIÓ / Dávalos explica que la PAH topa amb un problema clar en les execucions hipotecàries lluny de les grans ciutats. Així com a Barcelona i Madrid és habitual que un jutge tingui més present la legislació comunitària i tingui en compte les seves directrius, en jutjats de localitats més petites això és més difícil o senzillament no passa. Un factor que agreuja la desídia mostrada pel Govern per aplicar als seus exàmens suspesos les correccions que reclamen els professors del Tribunal de Justícia de la UE.
Font i Foto: elperiodico.cat
