Veure totes les notícies

01/04/2015

El govern denuncia el menyspreu de l'Estat a la carta de llengües regionals

L'executiu espanyol va ignorar les crítiques de Catalunya en l'informe que va presentar al Consell d'Europa

Madrid està obligat per llei a protegir el català

 

 

La direcció general de Política Lingüística ha decidit passar a l'acció i lliurar al comitè d'experts del Consell d'Europa l'informe l'informe Greuges contra la llengua catalana 2010-2013, en què denuncia l'incompliment pel govern espanyol de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (Celrom), de la qual Espanya és signatària. El govern ha pres aquesta mesura inèdita després que l'executiu espanyol ometés les crítiques a les polítiques lingüístiques de l'Estat adverses a la llengua catalana que la Generalitat havia lliurat a l'Oficina de Llengües del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de l'Estat per a l'elaboració del quart informe espanyol de seguiment de l'aplicació de la Celrom.

 

El document, disponible a internet, denuncia la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l'Estat, la nul·la receptivitat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i les dificultats en l'ús del català a les institucions europees. El text també denuncia qüestions com per exemple els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut, la llei Wert i l'ofensiva contra el català en tots els territoris: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó.

 

L'informe posa l'accent en el fet que Madrid ignori la Celrom fins al punt d'actuar com si aquesta norma no fos vigent a l'Estat. Així, per exemple, el document remarca que gairebé no hi ha cap sentència judicial que esmenti la carta i la inacció de l'Estat a l'hora de garantir que un percentatge del personal de l'administració de Justícia a les comunitats autònomes amb llengua pròpia la conegui.

 

El Consell d'Europa va aprovar la Celrom el 1992 i l'Estat espanyol la va ratificar el 2001, un fet que el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.

 

 

 

Font i Foto: El Punt Avui