L'Informe de Política Lingüística 2013 manté les constants de l'evolució de l'ús de la llengua i el seu “poder d'atracció”

L'ús del català creix 5 punts entre els joves des del 2008 i el saben parlar 3 milions de persona que no el tenen com a primera llengua

El 94% de la població adulta de Catalunya entén el català i més del 80% el sap llegir i parlar. Aquestes xifres, extretes de l'Informe de Política Lingüística 2013, corroboren l'evolució “positiva però lenta” de l'ús de la llengua.

Així ho ha valorat aquest dilluns el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en la roda de premsa posterior al lliurament de l'estudi a la presidenta del Parla ment, Núria de Gispert. Per Mascarell, el català “no està tan lluny de la normalitat”, a la que podria arribar en un termini de 10 o 15 anys si no hi ha cap canvi demogràfic brusc, es poden fer bones polítiques públiques i el govern de l'Estat “no posa pals a les rodes”.

Els indicadors més positius són el poder d'atracció del català cap a parlants d'altres idiomes i el percentatge creixent de joves que l'adopten com a llengua habitual.

L'informe indica que el 94% dels adults de més de 15 anys entenen el català, més del 80% el saben llegir i parlar, que gairebé tres milions de persones que no té el català com a llengua materna el saben parlar. També és l'idioma que més creix entre els joves de 15 a 30 anys com a llengua habitual respecte al 2008, i ja l'usen un 36,4%, davant del 31,5% que ho feien fa cinc anys.

El conseller ha assenyalat que l'ús del català torna a pujar després de la caiguda dels anys 2003-2008, i que es manté el poder d'atracció de la llengua, que ja és l'idioma matern del 31 % de la població, encara que arriba fins al 36,3% el nombre de persones que la consideren com la seva llengua d'identificació.

Mascarell ha destacat que, “malgrat els canvis demogràfics extraordinaris que s'han produït”, Catalunya ha tingut una gran capacitat per seguir normalitzant l'ús del català i l'ús plural d'altres llengües, aconseguint mantenir un estàndard de qualitat lingüística molt elevat, i que alguns ciutadans acaben per parlar castellà, català i una tercera llengua en l'àmbit familiar, com l'àrab.

Per territoris, el català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials, sent les Terres de l'Ebre l'indret on més es parla (73,8%) i l'àmbit Metropolità on menys es fa (27,8%). Per àmbits, l'administració, l'àmbit laboral, el comerç i la petita empresa i els centres d'ensenyament segueixen sent espais de domini del català, però en canvi, persisteix l'ús majoritari del castellà en l'àmbit de l'administració de justícia.

L'estudi al·ludeix també a l'aranès i diu que el 80,7% de la població de la Val d'Aran l'entén, i un 55,6% el parla.

Mascarell ha recordat que diverses accions de l'Estat impedeixen encara la consolidació del català en la vida pública catalana. En concret, ha citat els cinc contenciosos per recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol a la Llei de l'aranès, la Llei d'educació, la del codi de consum, del cinema català i d'acollida de persones immigrades.

Font i Foto: El Punt Avui