El Govern planeja prorrogar una mesura que ha 'parat' un baix percentatge de casos
Des del novembre del 2012 unes 10.000 persones, segons el Ministeri d'Economia, han congelat el seu desnonament acollint-se a la moratòria establerta llavors pel Govern central. Poden semblar bastantes. Per a l'Executiu ho són i demostren l'eficàcia d'una mesura que el cap de setmana passat va anunciar que estudia prorrogar més enllà dels dos anys previstos. Però per a l'oposició i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) són molt poques si es posen en relació amb el nombre de persones que han entrat en el procés de perdre la casa en aquests 21 mesos. Amb el recompte més recent, el de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les esmentades 10.000 famílies suposen al voltant del 15% de totes les que s'han vist afectades per una execució hipotecària de primera vivenda des del novembre del 2012. I el percentatge baixa dràsticament si se sumen les desenes de milers de llars amenaçades de desnonament que ja hi havia en aquella data i que també podien aspirar a la moratòria.
Des del primer moment, tots els partits a excepció del PP van considerar molt restrictiva la moratòria, a l'afectar només les situacions més extremes. Al principi la família no podia tenir cap ingrés. Després, aprofitant la reforma de les lleis hipotecàries el maig de l'any passat, es va ampliar a les que ingressessin menys de 1.600 euros al mes, però al mateix temps la quota hipotecària havia de superar la meitat dels seus ingressos. I, a més, complir condicions com conviure amb una persona dependent o tenir fills menors de tres anys.
XIFRES DIVERGENTS / De xifres sobre els desnonaments n'hi ha per a tots els gustos. L'INE, el Banc d'Espanya, el Consell General del Poder Judicial i el Col·legi de Registradors han elaborat les seves pròpies estadístiques. Totes coincideixen que l'amplitud del fenomen és molt important, però discrepen sobre la seva dimensió real. L'INE va quantificar el juny passat en 9.464 les famílies implicades en un procés executiu per falta de pagament de la hipoteca d'una primera vivenda en el primer trimestre d'aquest any. Això donaria gairebé 40.000 execucions hipotecàries anuals.
Amb tot, el pitjor, tant per a l'oposició com per a la PAH, no és que s'hagin pogut acollir relativament pocs afectats a la moratòria, sinó que, més que d'un salvavides, es tracta literalment d'un últim recurs que l'únic que fa és endarrerir el tràgic desenllaç. «S'atura el llançament del desnonament, però el deute no només es manté sinó que s'incrementa amb els interessos de demora abusius que s'apliquen», explica Carlos Macías, portaveu de la PAH de Barcelona.
Alguns bancs havien arribat a aplicar recàrrecs d'autèntica usura, pròxims al 30%. La reforma empresa arran de la sentència del Tribunal de la Unió Europea sobre clàusules abusives va obligar a retallar-los. Va quedar com a límit el triple del preu legal dels diners, que llavors era del 4% però que aquest any ha pujat al 5%, de manera que l'import de les lletres impagades per les persones protegides per la moratòria poden estar creixent el 15% anual.
LLOSA INSUPORTABLE / Una llosa insuportable que tard o d'hora tornarà a caure, corregida i augmentada, sobre el suposat protegit. «És una solució avui i un problema demà. Duri el que duri la moratòria, al final la gent serà desnonada amb un deute molt superior a l'inicial», segons Leire Iglesias, diputada i portaveu de Vivenda del grup socialista a les Corts. Podria semblar lògic que els bancs aprofitessin la paralització del desnonament per renegociar les condicions, fer una quitació o pactar una altra sortida però, segons la PAH, una vegada l'afectat s'ha acollit a l'oferta del Govern, els bancs es limiten a comptabilitzar els interessos i a esperar a cobrar més endavant. La situació es tal que, segons Macías, la PAH desaconsella sol·licitar la moratòria quan reben la trucada de persones demanant-los ajuda en la seva negociació amb el banc.L'oposició creu que s'hauria d'aprofitar la pròrroga anunciada pel Govern per flexibilitzar els requisits i introduir totes les solucions al drama dels desnonaments que van presentar durant la tramitació de la reforma i que el Partit Popular va rebutjar per complet.
«El Govern hauria d'aprendre dels acords a què els bancs han arribat amb els afectats sota la pressió de la mobilització social», exemplifica el diputat d'Esquerra Plural per ICV, Joan Coscubiela. Es tracta de quitacions, reestructuració de deutes o del pagament d'un lloguer assequible que va a compte del deute. Una infinitat de solucions en les quals «la realitat ha marcat el camí del Govern», que «s'entossudeix a no buscar solucions per protegir els titulars dels centenars de milers de cèdules hipotecàries». «Les solucions podrien incloure moltes més famílies i ens estalviaríem el desgast d'haver de plantar cara cas per cas», sentencia Coscubiela.
Font i Foto: El Periódico
