Avui, com a país, convé posar de manera responsable i constructiva el focus sobre el col·lapse als jutjats. Si bé ja veníem d'un sistema tensionat, la pandèmia i l'increment de la judicialització ens han portat a una situació força delicada en algunes seus judicials. Un exemple que pot sonar contraintuïtiu: els judicis penals ràpids a Barcelona es programen a un any vista. La solució no és senzilla i haurà de ser compartida i col·laborada. Ens cal un gran acord entre actors institucionals i professionals per poder fer un salt qualitatiu al sistema. Només amb una justícia àgil, propera ide qualitat podrem avançar en l'efectivació de drets, la convivència i el bon funcionament de l'economia.
Evidentment, en primer lloc, necessitem més personal judicial: jutges i magistrats, fiscals i lletrats. La ràtio mitjana de jutges/magistrats cada 100.000 habitats a Europa és de 17,6. No seria rigorós exigir d'arribar a aquest indicador sense tenir en compte els contextos. Ara bé, el que sí que és comparable és el fet que Catalunya tingui 10,9 jutges/magistrats mentre que la mitjana espanyola sigui d'11,6 (dades 2022). Per igualar-nos necessitaríem la incorporació de 55 jutges i magistrats més. La creació de nous òrgans i unitats judicials correspon al govern de l'Estat, un cop escoltades preceptivament les comunitats, iamb una detecció conjunta de necessitats amb el poder judicial.
Aquest any, el ministeri ha aprovat l'increment de 70 nous jutges i magistrats, i n'ha destinat 11 a Catalunya. Anem aun ritme massa lent. Per corregir el dèficit, ha d'haverhi altres paràmetres a banda de la població al territori. Ens cal una acció específica (en personal irecursos) per poder tancar la bretxa que ens separa de la mitjana estatal. És més, som en un territori complex que encara fa més sagnant la desigualtat: la taxa de litigiositat és més alta que la mitjana estatal i la mobilitat de personal judicial és un hàndicap molt particular. En aquesta musculació cadascú hi haurà d'aportar la seva part: des de l'Administració catalana treballarem per adaptar espais, dotar d'eines informàtiques els nous professionals i incorporar personal de suport.
Ara bé, la creació sistemàtica de noves unitats judicials no pot ser l'única solució; és necessari compaginar-ho amb altres fórmules que facin el sistema més eficient. Administració estatal i comunitats amb competències transferides invertim 42.000 milions en justícia. Destinem 79,1 euros per habitant, una aportació bastant per sobre de la mitjana europea (64 euros). Hi ha com a mínim tres àmbits per avançar. En primer lloc, concloure la digitalització del sistema: aprofitar l'impuls que ens dona l'entrada de 44 milions d'euros de fons europeus. En segon lloc, continuar empenyent canvis organitzatius. Catalunya té implementada l'oficina judicial a la meitat de jutjats. Ara els tribunals d'instància poden suposar un avenç interessant a explorar. En tercer lloc, desjudicialitzar mitjançant la sensibilització i la promoció de mètodes adequats de conflictes: no tota desavinença ha d'arribar als jutjats.
Aquests vectors de treball, que interpel·len administracions, poder judicial i operadors jurídics, haurien de ser reforçats per les decaigudes lleis d'eficiència, víctimes col·laterals de l'avançament electoral. Si bé una part del contingut s'ha canalitzat amb el reial decret 6/2023, és necessari que el Congrés de Diputats avanci sense demora l'aprovació d'una llei orgànica que incorpori el contingut de l'antiga llei d'eficiència organitzativa i part important de la processal. Els reptes són importants, però també és un moment d'oportunitats.
Redacció: Gemma Ubasart
Enllaç: https://mynmedia.mynews.es/noticies/?dre=00000370-20240126-004577&tipus=pdf&id_client=5621134D&expiration_key=ibuwYP4BT/ugGXh8PWO0vFvGZ5XOCyxJCgnzjGH+TmSNEQE/rc5Sb9sFuwQ=&idSeguiment=
Font: www.lavanguardia.com
