Primer pas per tancar la presó Model l'any 2017. La Conselleria de Justícia ha iniciat els trasllat de part dels presos de la vella presó de l'Eixample, situada entre els carrers d'Entença i Rosselló, cap a altres presons amb places disponibles de règim obert de la ciutat. El trasllat a aquests centres penitenciaris serà temporal fins que es construeixi una altra presó de 800 places a la Zona Franca, que permetrà el tancament dels centres oberts de la Trinitat i de Wad-Ras. Està previst que la mudança finalitzi el 27 de març vinent perquè a partir de l'endemà mateix d'aquesta data aquest espai ja es pugui cedir a l'Ajuntament de Barcelona, ​​que enderrocarà part de l'equipament de tres plantes que acull actualment gairebé 200 reclusos i reurbanitzarà la zona, una veterana reivindicació veïnal que s'arrossega des dels anys 90.

La redistribució es portarà a terme tenint en compte el tipus de tractament que necessiten els interns. Així, els que requereixen més especialització s'agruparan a les dependències disponibles a la secció oberta del centre penitenciari d'homes, unes dependències que s'estan condicionant. La resta d'interns s'ubicarà al centre obert 2 (que incrementarà la seva plantilla professional per mantenir les ràtios) i a la secció oberta del centre penitenciari de dones (Wad-Ras), així com en unitats dependents a la demarcació de Barcelona.

El trasllat de la presó Model a la Zona Franca costarà, almenys, 15 milions d'euros a l'Ajuntament de Barcelona, que ha comprat el solar on s'ubica la presó a la Generalitat i hi construirà, a més a més, la nova de règim obert, que llogarà al Govern català. La ciutat restarà aquests 15 milions del que li deu la Generalitat.

EL FUTUR DE L'ESPAI / El pas següent serà treballar sobre el projecte que va pactar el consistori de Jordi Hereu amb els veïns el 2009 sobre el futur de l'espai que s'alliberarà i que s'integrarà en la trama de l'Eixample de Cerdà. Aquest treball incloïa entre les seves propostes equipaments de barri i de ciutat, com la construcció d'una guarderia, un institut, un poliesportiu i una residència per a gent gran.

També serviria per donar sortida a projectes sense ubicació a la ciutat, com un centre d'investigació de l'autisme, el primer que es faria a Catalunya. El projecte acordat amb un ampli consens incorporava una altra vella reivindicació, un espai commemoratiu en un dels braços de la presó per al qual ja tenien nom: Salvador Puig Antich.

Font i Foto: El Periódico