El sistema de finançament dificulta el manteniment dels serveis socials, educatius i sanitaris, segons confirma un estudi
L'única despesa estable, malgrat la crisi, ha estat la de les pensions
Les estretors econòmiques dels últims anys han comportat que les administracions competents hagin destinat menys diners a salut i educació: la inversió en salut ha caigut un 21% des del 2009, i en educació, un 22%, si s'analitza la despesa a tot l'Estat. Però paral·lelament a aquesta caiguda es fan evidents notables diferències entre comunitats, perquè mentre el 2013 Catalunya va dedicar 1.322 euros per persona en sanitat, Astúries en va gastar 1.714; el País Basc, 1.620, i Cantàbria, 1.530. Molt més malparada surt encara Catalunya en la partida d'educació, amb 890 euros per persona, en comparació als 1.223 del País Basc; els 1.106 de Navarra i els 1.066 d'Astúries.
Són dades que recull l'estudi Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats que ahir va presentar la Fundació BBVA a Madrid. Les diferències entre comunitats autònomes són tan grans que la suma de només tres (País Basc, Astúries i Navarra) haurien gastat fa dos anys –en temps de crisi– igual que el que gastaven en època de vaques grasses les Balears, les Canàries i Madrid, va apuntar el director del treball, el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, Francisco Pérez.
L'estudi mostra com les principals potes de l'estat del benestar són molt desiguals en les diferents zones de l'Estat i conclou, en aquest sentit, que el sistema de finançament autonòmic en té la culpa i no permet que els ciutadans visquin en una igualtat d'oportunitats.
Pérez va insistir que les principals diferències de despesa en serveis públics no són resultat de la descentralització, sinó que ja existien abans. Ara, però, es fa palès que les comunitats forals, que disposen de més recursos, superen en més del 40% a Andalusia, el País Valencià, Castella-la Manxa o Múrcia. “La diversitat d'ingressos és decisiva per explicar la diferent capacitat de despesa: les comunitats amb més recursos gasten més i poden oferir millors serveis públics”, van subratllar els autors.
Propostes de millora
Mirant el futur, aconsellen que educació i salut vagin acompanyats de fons de previsió, com ja es fa amb les pensions, per poder afrontar les èpoques de crisi com l'actual. De fet, la protecció social –que inclou les pensions, l'atur, la dependència i els serveis socials– és l'única en la qual Catalunya es manté a la part alta de la taula, amb una despesa de 4.426 euros per persona, per sobre dels 3.958 de mitjana de tot l'Estat. En aquest cas, s'ha de tenir en compte, de totes maneres, que bona part de la gestió correspon al govern estatal i a la Seguretat Social.
