Veure totes les notícies

04/01/2016

Carrera contrarellotge per evitar l'arxivament de 650.000 causes judicials a Espanya
La reforma de la llei d'enjudiciament criminal obliga a revisar en sis mesos tots els expedients oberts

 

Fiscals i jutges s’enfronten a una carrera contra rellotge per revisar les gairebé 650.000 causes obertes a Espanya en sis mesos en compliment de la reforma processal penal, sota l’amenaça d’haver d’arxivar-les o veure’s forçats a obrir judici sense proves suficients.
Les associacions de jutges i fiscals coincideixen que la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, que limita les instruccions a sis mesos per a causes senzilles i a 18 per a complexes, els ha posat en un difícil compromís, el de revisar centenars de milers de causes en un temps rècord, fins al 5 de juny de 2016, i pràcticament amb els mateixos recursos humans i materials.


«És una falta de realisme increïble», resumeix Álvaro García, president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que parla en boca del col·lectiu que pateix en primer lloc les conseqüències de la reforma. I és que els fiscals són els que ara han de revisar una per una totes les causes en fase d’investigació, una tasca per a la qual han comptat amb un reforç de tan sols 87 persones, de manera que preveuen que hauran de fer moltes hores extres sense deixar de banda el dia a dia de les noves causes.

 

25 EXPEDIENTS A LA SETMANA/ «Són 87 persones més per acabar amb l’embús de la Justícia a Espanya», critica García, i recorda la circular que va enviar fa uns dies la Fiscalia General –que va haver d’anul·lar davant les protestes–, en què demanava a cada fiscal revisar 25 causes a la setmana, quan 25 qualificacions (escrits d’acusació) és el que fa un fiscal per mes, afirma.


  Per García, amb aquesta llei «inaplicable», es produiran dos problemes: el de les causes «incontrolades», és a dir, casos oberts guardats en algun racó del jutjat dels quals no hi ha registre informàtic i s’arxivaran de facto, i els mateixos terminis d’instrucció tancats i poc realistes. Com a exemple, un exhort a un jutjat de Màlaga triga quatre mesos a contestar-se, una comissió rogatòria a Suïssa pot trigar fàcilment un any i un informe psicosocial, sis mesos. «No hem d’assumir aquests riscos, perquè el dia que passi un cas Mariluz o un Gürtel que no puguem perseguir, ens posarem les mans al cap», opina el fiscal.

 

ELS SEGÜENTS, ELS JUTGES / Els jutges seran els següents afectats. Quan informi el fiscal de cada cas –explicant si és simple o complex, si es necessiten més diligències o si ha de ser arxivat o enviar-se a judici–, ells hauran de decidir què fer amb la causa. Manuel Almenar, president de l’Associació Professional de la Magistratura, reconeix que suposarà més càrrega de treball, però creu que no quedaran causes impunes perquè els jutges faran els esforços necessaris perquè no passi «a costa de temps lliure o la dedicació completa».


Com la resta d’associacions consultades, Almenar opina que aquesta reforma s’hauria d’haver fet comptant amb ells i que el model d’instrucció penal s’hauria de simplificar amb divesres mesures com la limitació dels recursos que poden presentar les parts i que col·lapsen els jutjats.


Raimundo Prado, president de l’Associació de Jutges Francisco de Victoria, creu que «la feina al final es farà, però a costa de molt sacrifici personal que la gent no valora» i sense cap mena de contraprestació. Més pessimista és Conrado Gallardo, que presideix el Fòrum Judicial Independent: «El legislador legisla com si un jutge portés una causa cada dia i la realitat és que en porta centenars a la vegada. És com jugar als plats xinesos, intentant mantenir-los tots girant», explica.


Segons Gallardo, els efectes de la reforma es veuran d’aquí un any, quan tinguem «desenes de milers de causes sobresegudes, delictes que no es persegueixen i un augment de la criminalitat». Llavors, diu, «serà quan els polítics se n’adonaran».
La reforma és fruit, denuncia Gallardo, d’un Govern del PP que s’enfronta «en un moment donat a un problema concret: que les causes que afecten polítics duren molt temps i els mantenen en la picota», una manera de legislar que, segons remarca, té conseqüències negatives com aquestes.

 

 

Font i Foto: El Periódico