La Comissió Europea indaga si la llei que regula els actius fiscals diferits s'aplica correctament
Itàlia, Portugal i Grècia també es veuen afectades pel procediment iniciat per Competència
Brussel·les ho va aprovar i Brussel·les ha decidit ara revisar el tractament legal perquè els actius fiscals diferits (DTA, segons les sigles en anglès) o drets a un menor pagament futur d'impostos, puguin computar-se com a capital. Una decisió que ha permès a la banca espanyola equiparar-se amb les entitats financeres d'altres països europeus. El cert és que ara la Comissió Europea ha iniciat una investigació preliminar per determinar si les garanties que ha concedit Espanya als actius fiscals diferits de la banca constitueixen ajudes públiques il·legals. La investigació afecta, a més, Grècia, Itàlia i Portugal, que també han recorregut a aquest tipus de mesures.
«La Comissió ha enviat cartes demanant informació als estats membres que proporcionen garanties a diferents tipus d'actius fiscals per entendre com funcionen aquestes mesures i decidir si hi ha ajudes públiques o no», va explicar el portaveu de l'Executiu comunitari, Alexander Winterstein en roda de premsa ahir. «Podem confirmar que s'han enviat cartes administratives a Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia», va afegir la portaveu de Competència, Lucía Caudet.
«No constitueixen ajudes públiques il·legals», va respondre ahir el Ministeri d'Economia, l'organisme públic que va elevar a rang de llei la normativa el juny del 2013 en què s'avalen 31.000 milions d'euros de capital dels bancs espanyols. Aquestes garanties no poden considerar-se ajudes d'Estat a la banca perquè no es tracta d'un mecanisme discriminatori, ja que qualsevol empresa pot fer ús d'aquesta prerrogativa, van insistir fonts del departament que dirigeix Luis de Guindos. I van recordar que gairebé tots els països membres de la Unió Europea disposen de garanties similars sobre els crèdits fiscals diferits. De fet, la investigació de Brussel·les, iniciada com a conseqüència de preguntes de diversos eurodiputats, principalment espanyols, intenta establir si l'aplicació de la llei és correcta, o si tot i que la llei reflecteix que totes les societats mercantils poden beneficiar-se del decret aprovat pel Govern, en la pràctica només la banca és la receptora d'ajudes.
UN MER QÜESTIONARI / Pel que fa a la carta administrativa enviada per Brussel·les al Govern espanyol -igual que als d'Itàlia, Grècia i Portugal- per reunir informació sobre el tema, fonts d'Economia la van qualificar com un mer qüestionari que no prejutja cap conclusió. En el sector financer diferents fonts van manifestar la seva sorpresa per l'inici d'una investigació quan el mecanisme va haver de ser pactat pel Govern espanyol i la Comissió Europea abans de ser traslladat a una llei espanyola. És cert que en el quart informe elaborat per la Comissió Europea sobre l'estat de la banca espanyola, després de les ajudes financeres rebudes, es va alertar de l'alt nivell de DTA, la tardor del 2013. Però després, en el cinquè, a l'hivern, l'organisme es va donar per satisfet amb la legislació aprovada. «No és un cas fàcil, l'avaluació suposarà temps. En aquesta fase no tenim cap opinió de si hi ha ajudes públiques o no», va ressaltar ahir el portaveu comunitari, que va aclarir que de moment ni tan sols s'ha obert un procediment «formal» d'investigació.
Tot i que és veritat que qualsevol empresa pot utilitzar els DTA, es tracta d'una complexa fórmula per millorar el capital de màxima qualitat de la banca. En síntesi, els DTA són el dret al menor pagament futur d'impostos que les empreses generen quan pateixen pèrdues comptables que no es poden deduir en el pagament de l'impost de societats d'aquell any. La normativa fiscal permet a les empreses fer-se aquestes deduccions els anys següents, cosa que donava peu als bancs a incloure els DTA en les seves ràtios de solvència.
Les noves normes comptables internacionals, no obstant, no els consideraven capital de màxima qualitat tal com estaven definits en la normativa espanyola, ja que per poder utilitzar aquestes deduccions era necessari generar beneficis en el futur. Per modificar-ho, l'Estat va garantir a les entitats, per mitjà de la nova llei, el cobrament de part d'aquests actius encara que no tinguin guanys. Les entitats tenen fins a 18 anys per deduir-se en el pagament de l'impost de societats els DTA que generin en un exercici concret. Si l'any 19 encara tenen algun d'aquests actius, l'Estat haurà de donar-los títols de deute públic perquè els bancs els puguin usar com a capital.
Font: El Periódico
