Una jutge de Terrassa (Vallès Occidental) ha condemnat un matrimoni a indemnitzar amb 5.355 euros una dona de fer feines, en comprovar que va ser acomiadada per un embaràs de risc que la va obligar a faltar a la feina, gràcies als 'whatsapps' que va intercanviar amb els seus ocupadors.

En la seva sentència, a la que ha tingut accés Efe, el jutjat social número 2 de Terrassa estima la demanda presentada per la dona de fer feines que, des de novembre de 2007 i fins a juliol del 2014, va treballar en la neteja d'un domicili de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), cobrant 585 euros bruts mensuals.

La jutge reconeix que el matrimoni va acomiadar la demandant sabent que tenia un embaràs de risc que l'obligava a acudir a visites mèdiques habituals, de manera que havia d'absentar-se de la seva feina en repetides ocasions, un fet que la parella acceptava, a jutjar pels 'whatsapps' que es van intercanviar.

Malgrat reconèixer que hauria de declarar-se l'acomiadament nul de la treballadora, d'acord amb la legislació que protegeix la igualtat de les dones al mercat de treball, la jutge substitueix la seva readmissió per una indemnització complementària, "donada la necessitat d'existència de respecte pel que fa a la intimitat familiar" dels ocupadors.

El matrimoni va negar que hagués acomiadat la demandant per la seva situació de gestació i va adduir que la dona havia abandonat la feina, després de mostrar reiterades faltes de respecte als seus ocupadors i incomplir les seves obligacions laborals.

No obstant això, el jutge va donar credibilitat a la versió de la demandant d'acord amb els missatges que ella havia intercanviat amb la seva ocupadora i que van ser aportats a la causa.

D'aquests 'whatsapps' es dedueix, segons el jutge, que el matrimoni sabia que la seva treballadora faltava molts dies per fer-se proves mèdiques ja que tenia un embaràs de risc i que l'ocupadora "tolerava i entenia la problemàtica de la demandant".

A més, afegeix la sentència, la dona no va ser acomiadada "usant les formalitats que regula la normativa", sinó de forma verbal, quan la seva ocupadora li va demanar les claus i diverses peces de roba que li havia prestat.

Segons la sentència, en els 'whatsapps' aportats en la causa la dona de fer feines no diu en cap moment que vulgui deixar la feina, atès que això la col·locaria en una situació "insostenible", i fins i tot intenta arribar a un acord per reincorporar-se quan es trobi bé.

La sentència condemna els demandants a indemnitzar la treballadora amb 45 dies de sou per any treballat fins a 2012, quan va canviar la legislació laboral, i amb 33 dies per la resta d'anualitats que va passar contractada, fins al seu acomiadament el juliol del 2014.

Font: La Vanguardia