Les violències masclistes es produeixen en qualsevol àmbit, i això inclou també el de les institucions i poders públics. Per posar-hi fre, el govern ha aprovat un protocol marc que estableix les pautes de treball “coordinat i en xarxa” per atendre i acompanyar les víctimes de violència de gènere i evitar la revictimització amb la duplicitat d’actuacions a l’hora de denunciar les agressions que han rebut.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, qualifica el document com el “protocol dels protocols” perquè totes les administracions hauran de garantir uns “estàndards exigents”. Amb el nou marc jurídic es revisaran i s’actualitzaran les eines d’atenció a les víctimes en l’àmbit de l’atenció mèdica, l’educació, els serveis socials, culturals i l’espai públic perquè, com assenyalava la consellera Verge, “cap àmbit està exempt de violències masclistes”.
El protocol incorpora el concepte de “diligència deguda” en situacions de violència masclista, que obligarà a complir amb uns estàndards en els protocols i garantir que es fa un acompanyament adequat de la víctima. “És un deute històric amb les dones del país garantir que no es produeix violència institucional”, defensava Tània Verge, assumint el repte al capdavant de la conselleria de posar fi a “la violència per la violència”.
Més enllà, la consellera assegura que el nou document suposa “un canvi de paradigma en l’abordatge de les violències masclistes” incloent formes de violència recentment reconegudes com l’obstètrica, la digital, la vicària i la de segon ordre, així com nous àmbits en què es poden manifestar les violències, com el digital, el de la vida política, l’institucional i l’educatiu. En els últims mesos s’han produït denúncies tant en l’àmbit universitari –a l’Institut del Teatre de Barcelona– com en els partits polítics –el cas De Dalmases de JxCat.
Des de la conselleria asseguren que s’està treballant des de fa un any per fer l’actualització amb els departaments responsables. Segons va explicar Verge, en el cas dels protocols destinats a ens locals o als partits polítics, s’ampliaran també al personal contractat, els càrrecs electes o eventuals i el personal de les empreses contractades. Alguns dels protocols ja són vigents i d’altres, com el que afecta les actuacions dins les formacions polítiques, “veuran la llum” el 2023.
Reforçar els recursos
Pel que fa al pressupost, la consellera de Feminismes assenyala “un dèficit històric” de finançament, i que el finançament es va duplicar amb el primer pressupost del Departament d’Igualtat i Feminismes, el del 2022, fins a aconseguir els 30,5 milions d’euros. En els propers anys la previsió és poder incrementar els recursos i passar dels 17,9 milions en el període 2018-2021 a destinar a polítiques d’atenció a les dones i contra les violències 50,7 milions per al període 2022-2025. Per la responsable de la conselleria, això permetrà quadruplicar el finançament per donar resposta d’urgència en el servei d’acollida a dones que han de fugir de casa seva en ser agredides per la parella.
Un altre dels objectius és reforçar amb 37,4 milions d’euros els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD), que són la “primera porta d’entrada” de les víctimes de violència masclista, així com abordar la violència sexual per garantir el dret a la reparació. “Aquest país no pot fer un pas enrere en la garantia dels drets a les dones”, sentenciava la consellera l’endemà que es fes públic que el nombre de denúncies per violència sexual s’ha incrementat un 25% respecte al 2019.
Segons els Mossos d’Esquadra, s’han instruït fins a l’octubre 3.204 denúncies per violència sexual. “Sabem que la denúncia està molt invisibilitzada per la por i el trauma de conviure amb l’agressor”, assenyalava la consellera, que afegia que l’increment de denúncies també es pot explicar perquè hi ha més serveis a la seva disposició. “No deixarem cap dona sola”, va concloure.
Declaració institucional del 25-N
Aquest divendres és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. El govern va aprovar ahir una declaració institucional que reconeix que la violència masclista “té moltes formes”, però subratlla que, de totes aquestes, “les violències sexuals són les més prevalents, les més invisibilitzades i les més naturalitzades”.
L’executiu vol centrar enguany la commemoració del 25-N en la visibilització de les violències sexuals i la sensibilització sobre aquest fenomen, “un component central del patriarcat”. El text recorda que les violències sexuals “no tenen a veure amb el sexe sinó amb el poder”, un poder que s’utilitza per cosificar, humiliar, dominar, disciplinar, generar por i restringir la llibertat de les nenes, adolescents i dones. Un poder que també crea “l’expectativa social que els homes han de prendre la iniciativa en el sexe i no aturar-se fins a rebre una negativa directa”. La declaració també reconeix el paper dels moviments feministes.
Redacció: Elena Ferran
Enllaç: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2221645-alineats-contra-el-masclisme.html
Font: www.elpuntavui.cat
