22/07/2022
Edificis judicials continuen impenetrables més de dos després de l'inici de la pandèmia
Dilluns al matí, en Josep acompanya la seva mare als jutjats de Figueres, on la dona ha d’acudir com a testimoni per un assumpte d’assegurances. Està nerviosa, mai ha declarat davant un jutge, i el seu fill l’acompanya. Però només entrar a la porta dels jutjats, des de seguretat li diuen que si no és advocat o professional no hi pot accedir sense autorització del jutge. «Són les normes del jutjat», li diuen.
Aquest és el dia a dia «restrictiu» que es troben molts ciutadans quan volen accedir de públic als judicis, i no només a Figueres, sinó que també hi ha diversos nivells de restricció als jutjats d’arreu de la província -i a tot l’Estat-. L’accés als òrgans judicials, de fet, està restringit al públic des de l’esclat de la pandèmia, tal com recorda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Govern central va regular l’organització de la justícia durant la pandèmia amb una llei que el departament de Justícia va adaptar mitjançant un protocol de bones pràctiques. Entre les qüestions regulades hi ha la distància de seguretat i la ventilació de les sales. Això implica que l’accés està reservat a professionals (advocats, jutges, procuradors, etc.) i també a persones amb citació judicial i públic amb cita. I el mateix criteri que imperava fa dos anys continua vigent ara com ara. La cita és la nova norma.
El TSJC recorda que aquestes normes s’apliquen a tots els òrgans judicials de Catalunya i Espanya, no només a Figueres. Però no a tots els jutjats gironins hi ha el mateix nivell de restricció, i a la pràctica és el jutge qui acaba decidint. «Hi ha sales de vistes molt petites, i també hi ha jutges que són de col·lectius de risc i són prudents a l’hora de deixar entrar al públic», expliquen fonts judicials. I és que a Ripoll i Santa Coloma de Farners, per exemple, tampoc deixen entrar ningú de públic. A Ripoll les sales són petites i hi ha poca ventilació, i en els judicis els mateixos testimonis no es queden a la sala un cop han declarat. En el cas de Blanes, Girona i la Bisbal d’Empordà, depèn del jutge i de la sala on es dugui a terme la vista. D’altres, com Olot, demanen a l’interessat que faci la petició per correu electrònic. Alguns jutges fan dur mascareta, d’altres no. «No hi ha una directriu comuna, cadascú s’organitza segons les seves circumstàncies», asseguren les mateixes fonts.
Les restriccions d’accés als jutjats no només van afectar els ciutadans, sinó que els procuradors també van patir moltes limitacions als edificis judicials i a les oficines judicials. «Tot ho havíem de fer per correu electrònic, telèfon o cita, i no trobaves a ningú que t’atengués», recorda la degana del Col·legi de Procuradors de Girona, Eva García. Des del primer dia van continuar treballant i accedint als jutjats, però es van trobar amb edificis que més aviat semblaven «búnquers». Durant aquella etapa de confinament, explica que «els procuradors havíem de ser-hi però vam tenir moltes dificultats per fer la nostra feina».
Durant el primer any de pandèmia l’aparell judicial va fer un esforç per funcionar de forma telemàtica, però ara la presencialitat sembla que es torna a imposar: els jutges prefereixen tenir totes les parts a la sala i poder analitzar el llenguatge no verbal, que suposa una part molt important d’una declaració. Amb tot, l’accés a parts no implicades continua essent una tasca pendent dos anys després de l’inici de la pandèmia. Cal tenir en compte que, a hores d’ara, als hospitals ja deixen entrar almenys un acompanyant durant les 24 hores del dia.
L’exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Girona, Carles McCragh, recordava fa unes setmanes en declaracions a aquest diari que la pandèmia ha comportat «un allunyament important de la justícia cap als ciutadans», no només per part del sistema judicial, sinó de totes les administracions.
Per la seva banda, García resol que «els jutjats s’han acostumat a la bona vida, de la mateixa manera que altres oficines de l’administració: han vist que estan bé sense tenir gent».
En definitiva, per un ciutadà, entrar en un jutjat és ja més difícil que accedir en un hospital.
Redacció: Ariadna Sala
Font: www.diaridegirona.cat
