La normativa que regula les càmeres de videovigilància varia en funció de si són privades o públiques. Les càmeres de videovigilància de caràcter privat no necessiten cap autorització. Aquells establiments i empreses que així ho creguin necessari per motius de seguretat poden instal·lar aparells que en controlin els accessos. Aquests, però, no poden enregistrar imatges del carrer. Les càmeres públiques per a ús policial, en canvi, necessiten l'autorització de l'Administració.

Videovigilància privada

Qualsevol empresa o negoci que ho consideri necessari pot instal·lar càmeres de videovigilància. En el cas de Catalunya, s’ha d’advertir d’aquesta instal·lació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que en fa un registre. És també l’organisme a què s’han d’adreçar aquells que considerin que s’ha vulnerat el seu dret a la imatge. Per evitar aquesta vulneració està prohibit que les càmeres de seguretat gravin l’espai públic. Només es permet enregistrar les immediacions dels accessos al local. La llei obliga, a més, que a cadascuna de les entrades s’enganxin cartells d’advertència que s’accedeix a una zona videovigilada.

Videovigilància pública

La videovigilància de caràcter públic requereix l’autorització d’una comissió que, en el cas català, lidera el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Són càmeres policials per prevenir i detectar actes delictius. La zona on s’instal·len ha d’estar senyalitzada amb cartells. La majoria d’aquestes càmeres no graven so i les imatges es destrueixen al cap d’un mes. Segons les últimes dades diposnibles, de l’any 2012, a Barcelona hi ha 35 càmeres policials a la ciutat.

Font i Foto: BTVnotícies.cat