Veure totes les notícies

22/11/2021

Advocacia i judicatura demanen que es faciliti el perdó als insolvents

Ha costat uns quants anys i molt d’esforç pedagògic i divulgatiu d’advocats, jutges i representants de multitud d’entitats del tercer sector perquè la llei de la segona oportunitat arrenqués. Aprovada el 2015 per facilitar la redempció legal dels empresaris o consumidors insolvents, que tant abundaven durant els anys posteriors a la Gran Recessió, l’aplicació de la llei ha trigat molt a consolidar-se. En part, perquè el procediment és llarg i complex –passa per intentar arribar a un acord amb els creditors, després declarar-se en concurs , demanar la liquidació dels propis béns i, finalment, sol·licitar al jutge el perdó del deute romanent– fins a guanyar-se una nova vida. I també pel desconeixement de bona part dels que havien de facilitar als deutors el recorregut per aquest camí tortuós.

Tot i això, els números ja són més rellevants: dels més de 13.700 concursos de creditors presentats a Espanya el 2020 –un any especial, per la moratòria concursal des de mitjans de març–, 8.507 van correspondre a persones físiques, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Els sis primers mesos d’aquest any, els concursos es van situar als 7.125 i la projecció per al conjunt de l’any és d’entre 12.000 i 14.000, d’acord amb l’ Observatori de la Segona Oportunitat.

El creixement és exponencial. “Es tracta d’una tendència a l’alça, sobretot dels processos de ciutadans i ciutadanes que, o bé a causa de crèdits particulars, personals o hipotecaris, o bé per l’infortuni en l’activitat professional com a autònoms o en les seves pimes, ho han perdut tot menys els deutes”, assegura Maria Eugenia Gay, degana del Col·legi de l’ Advocacia de Barcelona. Aquesta institució va acollir la setmana passada un congrés europeu amb mig centenar de ponents de tot el món per debatre aquesta qüestió en un moment clau per a Espanya.

Després de sis anys, la llei que permet començar de zero ja beneficia prop de 14.000 persones a l’any

Perquè, com resumeix Martí Batllori, advocat i coordinador del Grup de Segona Oportunitat ICAB, “la reforma no pot suposar un pas enrere que ens faci retrocedir deu anys en drets de les persones i en oportunitats de reactivació i recuperació de l’economia”. En efecte, abans de l’arribada de la llei del 2015, per a les persones que s’arruïnaven i feien fallida, era impossible refer les seves vides professionals en cas de tenir deutes abundants. Els bancs i la resta de creditors els perseguien per tota la vida i els impedien, a la pràctica, poder comptar amb una nova oportunitat, empenyent-los a l’economia submergida o a la mort social.

La llei de la Segona Oportunitat ho va canviar tot, però ara, segons els experts, hi ha un alt risc de regressió, com denuncia el sector legal arran de la tramitació de l’avantprojecte de llei per a la reforma de la llei concursal. El text conté molts elements positius, com l’eliminació de l’obligat procés de negociació amb els creditors previ al concurs. L’experiència ha demostrat que no servia més que per perdre el temps, ja que no s’arribava a negociar mai res, sobretot per la falta d’interès dels creditors.

Ara, sense aquest tràmit inservible, tot serà més àgil, tot i que hi ha almenys tres amenaces amb opcions d’espatllar les bones intencions del Govern. La primera és que als concursos de micropimes i autònoms no serà obligatori anar-hi amb advocat ni tenir un administrador concursal. L’objectiu és reduir els costos, però aquesta modificació pot acabar tallant el pas a molts autònoms insolvents que no tinguin els recursos per pagar-se l’assistència jurídica, segons els experts. I com que no és obligatori tenir-la, tampoc no tindran advocat d’ofici.

La reforma castiga qui ha estat culpable d’un concurs i no permet netejar el deute públic

El segon gran escull a l’accés a la segona oportunitat és la doble pena que ara s’imposa als empresaris que vagin a concurs i que aquest sigui declarat culpable. Com va exposar Ignacio Sancho Gargallo, magistrat del Tribunal Suprem, a l’esmentat congrés, no es pot castigar dues vegades pels mateixos fets la mateixa persona. Per exemple, en el cas d’un empresari que fracassa i liquida la seva empresa i després, per la derivació dels deutes del concurs o per la seva condició d’avalador, presenta també el seu propi concurs personal i liquida els seus béns, la negació del dret a l’exoneració dels deutes pendents implicaria un acarnissament que no sembla raonable i que no es preveu en la legislació de gaires altres països.

Finalment, el tercer gran punt de discòrdia que pot restar bona part de l’eficàcia de la llei és el del crèdit públic, sempre privilegiat en els procediments concursals per davant d’altres creditors, quan hi ha diners a repartir. Però, què s’ha de fer quan ja no queda res més que la vida del deutor? L’avantprojecte de llei permet als jutges perdonar els deutes pendents als deutors de bona fe. Tots, menys els d’ Hisenda i de la Seguretat Social. I això, segons consta a les conclusions del congrés, és inacceptable. “Canviar el model perjudica no només els deutors sinó tot el sistema”.

Font: lavanguardia.com