La confiança en els jutges espanyols cau fins a la 26a posició del rànquing europeu, pitjor que Romania

Els tribunals de l'Estat són dels més lents de la UE i dels que més casos deixen sense resoldre

Pitjor que Romania. La percepció d'independència de la justícia espanyola és a la cua de la Unió Europea: només els búlgars i els eslovacs confien menys en el seu sistema judicial, segons l'informe demolidor que Brussel·les va fer públic ahir. A la Comissió Europea també la preocupa la molt baixa eficiència dels tribunals espanyols, que són massa lents. “Els processos s'allarguen tant que els espanyols ja no confien que el seu sistema judicial sigui una manera d'obtenir justícia”, lamenta l'eurocomissària de Justícia, la txeca Vera Jourová, que n'investiga les causes i al maig reclamarà reformes concretes.

Brussel·les toca el crostó a Espanya coincidint amb l'ofensiva judicial de l'executiu del PP contra el procés sobiranista, amb la suspensió del jutge Santiago Vidal, per exemple, i amb les maniobres per apartar el jutge Pablo Ruz del cas Gürtel.

La percepció d'independència judicial a l'Estat s'ha deteriorat fins a nivells rècord: ha caigut en picat fins a la 26a posició del rànquing europeu, al mateix nivell que Croàcia, que és el soci més novell del club. Dit d'una altra manera: Espanya és tercera per la cua i en només tres anys ha perdut deu posicions (el 2012 era la número 16, amb una nota de 4 sobre 7, que ara ha empitjorat fins a 3,2). Tampoc no surt gaire ben parada en la classificació mundial de 144 països que elabora el Fòrum Econòmic Mundial: hi ocupa el lloc número 97.

Jourová admet que no té “explicació” per a aquesta “falta de confiança” en la justícia espanyola, que “ja era baixa, però que ha empitjorat encara més”, i “en els pròxims mesos” n'estudiarà les causes en profunditat. En el punt de mira, indicadors com ara la recusació, la retirada, l'acomiadament i el trasllat forçós de jutges, així com el repartiment dels casos que entren en un tribunal. Brussel·les ja va renyar l'Estat l'any passat i li va reclamar més transparència. “Sóc perfectament conscient que no és fàcil posar en pràctica reformes estructurals, que cal temps per veure resultats”, assegura l'eurocomissària.

Els alumnes exemplars en independència del poder judicial són Finlàndia, Dinamarca i Irlanda. L'informe avisa que la independència judicial no només és un “requisit” consagrat per l'article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, sinó que també és “important per a un entorn atractiu per a les inversions, ja que assegura l'equitat, la previsibilitat, la seguretat i l'estabilitat del sistema jurídic en què operen les empreses”.

473 dies

Però no és només un problema d'independència, sinó també d'eficiència. La justícia espanyola suspèn en rapidesa. És la cinquena que més temps necessita per resoldre casos i la quarta que més casos pendents té oberts. Els tribunals espanyols triguen, de mitjana, 473 dies a resoldre un litigi administratiu, civil o comercial, una marca que només és pitjor a Xipre, Grècia, Malta i Portugal. I tenen vuit casos oberts per cada cent habitants, una acumulació que només és més greu als jutjats croats, eslovens i portuguesos.