“Hem proposat al ministre el pacte català: que només les paguin les grans empreses, ja que duen centenars de demandes al jutjat”

“El torn d'ofici per a ancians en risc estarà a finals d'any”

“El PP vol la presó permanent revisable. Ens hi oposem: l'objectiu d'entrar a la presó es rehabilitar la persona i tornar-la a la societat”

A bel Pié i Lacueva, nou president del Consell de l'Advocacia Catalana, ja coneix el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá, a qui ha fet arribar un llarg llistat de greuges.

A part de mostrar-se més receptiu que Ruiz- Gallardón, el nou ministre de Justícia els ha assegurat que atura la supressió de jutjats al territori, tal com estava previst?

Sí, ens ho va assegurar. Co m que la llei de demarcació i planta, que estava encoberta en la nova llei del poder judicial, ha portat molts maldecaps a tots els professionals que trepitgem els jutjats, ens va dir que la pararia. I que si mai es plantejava modificar-ho, seria a llarg termini. Ara, sí que va demanar que s'havia de fer alguna cosa amb els jutjats per aprofitar-los, que n'hi havia d'enfonsats de feina i d'altres amb gens.Va dir que s'ha de canviar el funcionament dels jutjats i de redistribució de la feina, però sense tocar els jutjats d'on són ara. Això és el que ens preocupava als advocats: que s'allunyés la justícia del ciutadà. Ens va assegurar que no seria així. I és que la justícia que és lluny del ciutadà no és justícia, li doni o no la raó.

L'advocacia catalana està en contra de la llei de taxes judicials i va fer una proposta al ministre. Com la va rebre?

Som conscients que Rafael Catalá va ser secretari d'Estat amb José Michavila, que va posar les taxes, i, per tant, sabem que no les traurà. Li vam oferir el pacte català: que les grans empreses, que són les que més usen els jutjats, ja que hi presenten centenars de demandes diàriament, paguin les taxes i que la resta —els ciutadans, autònoms i petites empreses—, que usen esporàdicament els jutjats, no les paguin. I a les grans empreses que se'ls redueixin, perquè les taxes no poden ser una penalització com són ara.

Tenen xifres del greuge causat per les taxes judicials? El ministeri no les dóna.

Certament, el Ministeri de Justícia no ens informa sobre les taxes recaptades, ni de quins procediments deriven. Només sabem que, des dels despatxos d'advocats, sí que som conscients que el ciutadà ha deixat de presentar recursos en segona instància, els d'apel·lació, perquè ha de pagar uns 800 euros de taxes, que pugen a 1.000 euros amb el compte variable. No obstant això, sabem que entre un 30 i un 40 per cent de les sentències en segona instància són revocades o rectificades per l'Audiència i, ara, les persones deixen de fer aquests recursos. El ministre ens va dir que està esperant informes sobre les taxes. I des del Consell de l'Advocacia Catalana ja li hem fet arribar la documentació de com ho estem fent a Catalunya i esperem que ho aprofiti, perquè així no es perjudica el ciutadà.

Els canvis en el registre civil sí que tiraran endavant. Hi ha el perill que aquest servei es privatitzi?

Tot el procés s'ha prorrogat fins al 2015, està tan avançat que no hi ha marxa enrere. Finalment, s'ha acordat que els registres civils siguin gestionats pels registres mercantils i que estiguin a les capitals de província, tot i que es garanteix que hi haurà serveis o delegacions de registres civils a tot el territori per fer gestions del dia a dia. I, esperem que no es privatitzi, tot i que xocarà veure que en una fila hi haurà les persones que volen crear una empresa i a l'altra cua, els que demanen el permís de residència.

Un nou enduriment del codi penal també està en marxa. I es manté la pena de presó permanent revisable.

Sí, la pena de presó permanent revisable està en el programa electoral del PP i, per tant, la voldran tirar endavant. Ens oposarem a tot el que perjudiqui la persona. De la presó revisable, sí, però no entenem el “permanent”, quan l'objectiu d'entrar a la presó es rehabilitar la persona per tornar-la a la societat. No entenem l'adverbi permanent. Si volen fer una cadena perpètua encoberta, ens hi tindran en contra.

L'any que ve, els llicenciats en dret ja podran fer a Catalunya i en català la prova d'accés a l'advocacia o hauran de tornar a anar a Madrid?

Ho esperem perquè hi hem lluitat molt! En la reunió de novembre amb el ministre, és un dels temes que li plantejarem els catorze representants dels col·legis d'advocats catalans.

El Consell de l'Advocacia Catalana va anunciar que crearà un torn d'ofici específic per a la gent gran en risc. Quan l'engegaran?

Ara, estem fent cursos de formació i sensibilització als advocats. I, preparem un codi de drets i de protecció sobre la seva vulnerabilitat i com s'ha d'actuar. Els advocats sempre hem estat pioners a donar servei als més desvalguts; primer, ho vam fer amb els infants i ara, amb la gent gran. Esperem que abans de finals d'any ja funcioni. La forma habitual de canalitzar-ho serà a través del servei d'orientació jurídica, i que les persones que hi vagin i estiguin en risc se les pugui derivar a aquest torn. També hem iniciat contactes amb hospitals i residències per presentar-los aquest servei.

Què cal realment perquè la justícia funcioni?

Inversió, que s'ho prenguin seriosament i que preguntin als professionals que trepitgem els jutjats i hi treballem què cal fer. Tots els invents que han fet perquè la justícia funcioni ha estat a càrrec de grups de savis que no estan al dia, que copien teories i models d'altres països que aquí no funcionen. El que cal és inversió en noves tecnologies, tal com té l'Agència Tributària. La justícia ha de servir per impartir seguretat entre els ciutadans.

Tot i els canvis, el paper, però, no desapareix dels jutjats.

Cal confiar i fer canvis legislatius per apostar per la informatització de la justícia. Ja hi ha una llei que fixa que els sistemes han de ser interoperatius, però entre el ministeri i les comunitats amb competències en justícia encara no ho són. Aquí, ara estem treballant amb el Departament de Justícia i provant el sistema de videoconferències entre la presó i el jutjat. És un sistema garantista per a l'intern i estalvia diners a l'administració. Si funciona, els advocats hi estem a favor. I il·lusiona veure que, des de l'administració, es fa una inversió, que es vol que compleixi garanties i que va arreglant els problemes tècnics que surten. Hi ha sobrecostos que es poden eliminar amb la informatització. Per exemple, es gasten molts diners en comunicació a l'administració de justícia: el canvi d'un magistrat del TSJC que duu un procés es comunica per telegrama als advocats i cada un costa 20 euros; amb un sistema de comunicació electrònic segur i encriptat es resoldria. Aquestes coses tan racionals no han entrat a la justícia i per això no funciona i ens queixem.

Jurídicament, el govern espanyol pot aturar el procés participatiu del nou 9-N?

Jurídicament l'intentaran aturar, però la societat està per sobre de tot això. És un tema polític.

Anirà a votar el 9-N?

I tant! El Consell de l'Advocacia Catalana es va adherir al pacte nacional pel dret a decidir i el seu president n'exercirà el dret.

Font i Foto: El punt avui