Un secretari d'un jutjat de Mataró (Maresme) s'enfronta a una petició de dos anys i vuit mesos de presó i de nou anys i mig d'inhabilitació, acusat d'ordenar als Mossos d'Esquadra el desallotjament d'un habitatge okupat de la localitat, sense l'autorització del jutge.

Segons han informat a Efe fonts judicials, un jutjat penal de Mataró jutjarà dilluns que ve al secretari, a iniciativa de les acusacions particulars exercides pels okupes i la Federació d'Associacions de Veïns del municipi, ja que la Fiscalia demana l'arxiu de la causa per prescripció del delicte.

L'acusació particular exercida pels okupes sosté que el secretari va incórrer en els delictes d'usurpació de funcions i coaccions per haver ordenat suposadament el desallotjament malgrat que el jutge només va autoritzar la seva entrada a l'immoble ocupat als efectes d'identificar als seus habitants, amb la finalitat d'imputar-los en les diligències obertes arran de la denúncia dels propietaris.

El desallotjament va tenir lloc al febrer de 2005, mig any després que els propietaris de la finca presentessin una denúncia per usurpació contra els ocupants de l'immoble, que el jutjat d'instrucció va arxivar.

Això no obstant, el propietari de la finca va recórrer i el jutge va acordar incoar diligències prèvies, pel que va ordenar als Mossos d'Esquadra que descobrissin la identitat dels okupes als efectes de citar-los com a imputats.

Malgrat que l'ordre del jutge se cenyia a les identificacions, el secretari -segons manté l'acusació particular en el seu escrit de qualificació- va comunicar als Mossos d'Esquadra i al procurador que se n'anava a realitzar el desallotjament de la finca, pel que el dia fixat la propietat va acudir a la mateixa amb grues i operaris amb el propòsit d'enderrocar-la, una vegada buida.

Quan la comitiva judicial es va presentar a la casa, el secretari va ordenar a un inspector dels Mossos que entrés per la força per procedir al desallotjament, amb el que, segons l'acusació particular, va incomplir "clarament, i sabent-ho , la resolució judicial en la que s'acordava tan sols l'entrada per identificar-los".

Els agents van entrar a la casa i van impedir que els habitants sortissin de les habitacions fins a identificar-los, mentre els comunicaven que es tractava d'un desallotjament i que el secretari judicial els informaria de tot, afegeix l'acusació.

Posteriorment, l'acusat va entrar a l'immoble i va fer constar en l'acta que a l'interior de l'edifici havia quatre persones, a les que no va identificar i a les que va comunicar que havien d'abandonar l'immoble, sense notificar-los cap resolució.

Segons l'acusació, els okupes van mostrar la seva perplexitat i oposició a l'ordre rebuda i van demanar que se'ls mostrés la corresponent ordre de desallotjament, davant el que l'acusat es va negar, al·legant que no estaven personats per accedir a la resolució.

Finalitzat el desallotjament, el secretari va lliurar la possessió de la finca al propietari, que esperava fora, el que va facilitar que entressin diversos operaris per demolir la finca, amb part dels béns dels okupes encara a l'interior, afegeix l'escrit.

D'aquesta forma, sosté l'acusació particular representada pel lletrat Jaume Asens, l'acusat es va atribuir funcions que no li corresponien i va ordenar el desallotjament de la finca incomplint una resolució judicial, amb el que va obligar als afectats a abandonar el que era el seu domicili, impedint que poguessin retirar gran part de les seves pertinences.

Aquell mateix dia, el jutjat de guàrdia de Mataró va dictar un acte en el qual ordenava la paralització de totes les actuacions que contravenien la resolució que només permetia identificar als okupes, si bé els operaris van continuar amb l'enderroc de l'immoble, que va finalitzar sis dies després.

Font i Foto: La Vanguardia