L’eina «compendium.cat» ja es pot consultar en línia

Per bé que la qüestió lingüística al món judicial és un problema endèmic, la situació ara com ara és d’«extrema emergència», en paraules de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Joan Ramon Puig, degà de Figueres i president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), és més descriptiu, i assegura que és «per plorar».

L’últim intent per fomentar l’ús del català a la Justícia és l’eina Compendium.cat, un portal de referència de llenguatge jurídic català que es va presentar fa unes setmanes a la Seu Vella de Lleida i que és el resultat de la tasca de divuit institucions, entre les quals el Departament de Justícia, Cultura i el CICAC. També hi han participat entitats andorranes.

El portal ja està operatiu i compta amb més de 700 recursos de llenguatge jurídic català. S’hi poden trobar des de manuals d’estil, diccionaris jurídics, terminologia jurídica, articles sobre llenguatge jurídic català, tesaurus o manuals didàctics. I es preveu que durant l’any encara s’ampliï fins als 1.000 recursos.

En un moment en què el català s’usa en un 7% dels procediments judicials -fa uns anys la xifra havia aconseguit pujar fins al 8%-, és sens dubte la província de Girona, amb el seu 17% d’ús, la que fa «pujar» la mitjana catalana: a Tarragona, el seu ús no supera el 3%. Amb tot, la xifra catalana és poc més que residual, i això va empènyer fa uns anys el Departament de Justícia a crear al torn d’ofici la compensació de 14 euros -el 2022 s’ha pujat a 20- per cada actuació feta en català. Aquesta eina encara està per sota dels nivells d’adhesió que hi va haver el 2017, quan es va posar en marxa.

Durant la presentació del portal, Ciuró va celebrar la posada en marxa d’aquest projecte, però va matisar que «ens queda molt camí per recórrer fins a aconseguir que l’ús del català, en molts àmbits però especialment en el de la justícia, estigui plenament normalitzat». En aquest sentit, va indicar que «el dret a la tutela judicial passa pel recurs de la llengua, pel dret que hom pugui expressar-se davant els jutjats amb la llengua que li és més fàcil per expressar-se davant els tribunals».

Requisit o mèrit

De fet, tot i que aquest dret a la tutela efectiva ha de ser efectiu, xoca amb un impediment: la no obligatorietat de jutges i fiscals d’aprendre el català més enllà de ser un mèrit. «Les xifres van a pitjor, i l’ús del català en els jutges i fiscals arribats a Catalunya hauria de ser un requisit i no només un mèrit i no un requisit», manifesta Joan Ramon Puig en declaracions a Diari de Girona. Això s’ha demanat repetitivament per part del CICAC, i la resposta fins ara ha sigut «no». En aquest sentit, va titllar d’encert la reintroducció del programa de beques anunciada pel Govern pel jovent que vulgui opositar. «S’ha de fer un esforç memorístic important dia a dia, i és dificilíssim combinar treball amb l’estudi», subratlla. Amb tot, aquesta preparació s’ha de fer en castellà.

Per ara, assenyala que l’única manera de garantir aquest dret davant un tribunal o fiscal que no l’entengui és amb un intèrpret. «I no es tracta d’arribar a això: qui ha d’administrar la justícia hauria d’entendre el català», conclou.

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/04/24/extrema-emergencia-catala-justicia-65318401.html

Font: www.diaridegirona.cat