El TSJC ha ratificat la sentència del Tribunal Europeu que declara discriminatori el complement de maternitat

Masclisme i lleis laborals. De cobrar un complement com a dona per haver tingut fills al fet que es reconegui finalment la bretxa de gènere. Tot aquest procés de canvi en la llei de la Seguretat Social s'ha iniciat en un despatx gironí, que va dur a judici el complement de maternitat per raons de discriminació. I se li ha donat la raó. Ara, els homes que compleixin els requisits podran demanar-lo. El despatx recomana «celeritat».

Un complement de maternitat que discrimina per raó de sexe. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que ara el Tribunal Superior de Catalunya ha ratificat. Pretendre donar un complement salarial a dones que tenen una pensió de jubilació, viudetat o de discapacitat per «la seva contribució demogràfica» i en canvi no donar-la als homes és discriminatori.

A l'hora de crear aquest complement, que va ser aprovat el 2017 per l'executiu espanyol, no es va tenir en compte si les beneficiàries havien vist troncada o afectada la seva carrera professional per haver hagut de tenir cura dels fills. Tampoc es va vincular a la interrupció laboral per motius d'educació. O de qualsevol desavantatge que una dona hagi patit pel simple fet de tenir fills i que hagi repercutit en la seva cotització laboral.

«Simplement se li donava el complement per haver tingut fills biològics o adoptats, sense tenir en compte la bretxa salarial entre homes i dones», explica l'advocat gironí Ferran Casas. «L'aportació demogràfica de les dones, que seria tenir fills, també la compleixen els homes», sosté. Per això apunta que la visió que tenia el complement de maternitat era masclista. «Van fer l'article com si només les dones fossin les úniques responsables de tenir fills, com si els homes no tinguessin o no haguessin de tenir cap responsabilitat en la seva cura». El bufet Lleal Tulsà va dur el complement salarial als jutjats perquè se li havia denegat a un prestatari interessat, veí de la Garrotxa, pel fet de ser home. I és que fet, així ho contemplava l'article 60 de la Llei de la Seguretat Social (LGSS) que el recollia.

El demandant complia tots els requisits menys el de ser dona, ja que l'Institut Nacional de la Seguretat Social li havia reconegut una incapacitat permanent absoluta. El complement oferia una quantia més o menys elevada -d'un 5% fins a un 15%- segons el nombre de fills del prestatari, i es cobrava de forma permanent. «Això vulnerava el principi d'igualtat, i per tant la legislació contradeia una directiva europea», indica Casas.

Per això el despatx va presentar una demanda al Jutjat Social 3 de Girona, que un cop reconeguda va elevar al TJUE per tal de fos aquest qui plantegés si l'article en qüestió vulnerava el principi d'igualtat de retribució entre homes i dones. Casas va comparèixer el 13 de juny de 2019 a la vista que se celebrà al Tribunal de Luxemburg per tal de defensar la seva tesi. Set mesos després, el tribunal va dictar sentència donant-li la raó.

Resolta la qüestió controvertida, el Jutjat Social 3 de Girona va estimar el 13 de març de 2020 íntegrament la demanda plantejada pel despatx i concedia el complement de maternitat -en aquest cas paternitat- al seu client. De la mateixa manera, obre la possibilitat que tots els homes que compleixin els requisits la reclamin.