Un 47% de les persones que dormen en parcs i caixers reconeixen que han patit alguna agressió, amenaces o insults, però les denúncies són excepcionals

EL MANUEL PASSA POR cada nit. Aquesta sensació tan desagradable l’obliga a estar despert i atent a qualsevol moviment o soroll fins que cap a les 2 de la matinada el seu cos s’afluixa pel cansament i els ulls se li tanquen. “M’han robat cinc cops la motxilla. Una vegada me la vaig lligar al braç i em van tallar la nansa. Qui roba a un pobre? En un caixer tampoc et sents segur perquè ve sempre el típic desgraciat que et vol robar, i dorms mig despert”. De vegades simplement els volen molestar: “L’altre dia va passar un noi clavant cops de casc al vidre, es va aixecar un company, va sortir i va aconseguir que marxés. ¿Però tu trobes que és normal que hi hagi gent així?”, es pregunta aquest home menut amb la cara vermella i tallada pel fred.