El Congrés va donar fa unes setmanes llum verda a la llei d’habitatge amb els vots del PSOE, Unides Podem, ERC i EH Bildu. La norma pactada entre el govern espanyol, republicans i abertzales va obtenir 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció. PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT, CUP i PNB van votar en contra. El text pactat introdueix una limitació de les pujades interanuals dels contractes de lloguer en vigor, permet a les autonomies declarar zones de mercat tens perquè pugui contenir el preu dels nous contractes tant de petits com de grans propietaris i obre la porta a considerar gran tenidor a qui tingui més de cinc habitatges en una mateixa zona -i no 10-. La norma passarà ara al Senat.

Què diu la llei?

El text pactat introdueix una limitació del 3% durant 2024 de les pujades interanuals de contractes de lloguer en vigor -actualment s’està aplicant com a mesura excepcional un topall del 2%- i estableix la creació d’un índex per limitar-les a partir de 2025, que sempre haurà de ser per sota de l’IPC.

Pel que fa als nous contractes de pisos que ja estiguin en el mercat de lloguer o els pisos que es posin a llogar per primer cop, en zones que es declarin de mercat tens tindran limitacions de preu. A aquestes àrees hi haurà una contenció del lloguer tant per a grans tenidors com a petits propietaris. En els pisos ja en lloguer, els petits propietaris hauran d’oferir el mateix preu del contracte anterior amb un increment que no podrà ser superior a la pujada interanual permesa. Els grans propietaris hauran d’ajustar el preu a un nou índex de referència de nova creació. Quan siguin contractes de pisos que s’incorporin al mercat, el lloguer s’haurà de referenciar a aquest índex tant quan sigui d’un petit o d’un gran propietari.

Amb els canvis pactats, la norma permet rebaixar de 10 a 5 el nombre d’immobles en una mateixa zona tensa per ser considerat gran tenidor. La regulació considerarà zona de mercat tens a les àrees en què la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més despeses superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els cinc anys anteriors a la declaració.

Crítiques dels professionals

Seran les comunitats autònomes les que hagin de decidir si sol·liciten la possibilitat de declarar aquestes zones amb la qual cosa previsiblement les que estiguin governades pel PP no ho aplicaran.

Però la normativa ha despertat molts recels des de diferents estaments i organismes relacionats amb el món de l’habitatge. Els administradors de finques expressaven en un comunicat que «el petit propietari és el principal perjudicat» de la norma, que considera gran tenir més de cinc habitatges. L’entitat veu «desproporcionat» posar dins del mateix concepte «el perfil estalviador i familiar amb els grans fons i grans tenidors d’entitats financeres».

Per la seva banda, per als Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya, la norma tindrà un efecte «letal» en l’accés de les persones més vulnerables al mercat de lloguer. «El que està escrit fins ara a la llei poc o res ajuda a resoldre el problema. Segons els agents immobiliaris, és un error que les administracions vulguin resoldre el problema de l’habitatge i el lloguer amb mesures legislatives i no amb polítiques de promoció.

Redacció: D. Céspedes

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/habitatge-a-girona/2023/05/11/nova-llei-l-habitatge-fa-87148622.html

Font: www.diaridegirona.cat