Els advocats i les advocades sempre hem estat de naturalesa optimista. Davant el dubte, considerem que veure les possibilitats de futur sempre és més avantatjós que fer inventari de les oportunitats perdudes. Fins i tot en els escenaris més adversos entenem que és més útil per tots buscar sortides, que centrar-nos a trobar solucions als problemes als quals ens enfrontem.
Aquesta visió del món sol condicionar les nostres decisions tant com a advocats i advocades com en els casos en què exercim al mateix temps càrrecs en l'Advocacia Institucional. Perquè som plenament conscients que la pau social en tota societat democràtica depèn, en bona part, que aquesta disposi d'un servei públic de justícia que resolgui els conflictes, aplicant les lleis que la pròpia societat s'ha atorgat, en el termini i en la forma escaients. En definitiva, un servei públic que soluciona problemes a la gent, protegint els seus drets i llibertats.
Aquesta és la funció primordial d'aquest servei públic que, a dia d’avui, porta mesos paralitzat. I aquesta és precisament la raó per la qual advocats i advocades seguim creient en el sistema de justícia, i el defensem, per moltes que siguin les deficiències de funcionament i retards, impensables en qualsevol altre servei públic.
Desafortunadament, des que la majoria de nosaltres tenim ús de raó es parla de “la crisi de la Justícia”. Així, en singular. Crisi. Com si fos consubstancial al propi servei que la justícia presta a la societat. I és que la justícia no sembla haver importat molt, o almenys no prou, sigui quin sigui el color dels governs, tant estatal com a autonòmics.
Per això, precisament, no ha existit encara una legislatura en la nostra democràcia en què s'hagi modernitzat veritablement aquest servei públic, mentre que sí que n’hi ha hagut clarament per a l'educació, o la sanitat, entre altres serveis públics que, amb la Constitució, els nostres poders públics han maldat per crear i consolidar.
Les iniciatives de canvi impulsades fins avui no han gaudit de suficient voluntat política o han fallat per la falta de visió d'Estat, o de mer sentit institucional, inclosos els vaivens del curt terminisme. Així les coses, ningú acaba d'implementar les solucions projectades per al servei públic de justícia, encara que sigui palès per tots que requereix de manera urgent una reorganització que ho faci més ràpid i efectiu, així com majors recursos materials i personals, que assegurin la seva qualitat.
Per si no fos poc, el 2019 va arribar la pandèmia. La Justícia no va esdevenir solament l'administració més paralitzada, sinó una de les que més ha trigat a recuperar la normalitat. Tan és així que, fa solament uns dies, companys de Madrid denunciaven que un jutjat social continua exigint cita prèvia per atendre als advocats personats en les causes, tres anys després que finalitzés el confinament de 2020. En fi, alguna cosa impensable en qualsevol altre servei públic.
Encara no havíem recuperat la plena normalitat quan irromp la vaga dels lletrats de l'Administració de Justícia, congelant novament l'activitat durant mesos. I ara, al recent conat de la vaga de jutges i fiscals, li segueix l'actual vaga de funcionaris. Una nova vaga que continua mantenint paralitzada la justícia, sense control efectiu ni del compliment dels serveis mínims, i sense cap signe de solució.
De res han servit durant aquests últims anys les trucades d'auxili davant la precarietat del “pacient”. De res les contínues peticions de responsabilitat als uns i els altres. Les alertes persistents i contundents han caigut en sac trencat. Amb aquest panorama Espanya arrenca la seva presidència europea: amb una Justícia que podria considerar-se a la vora de la fallida tècnica.
Quan els experts apunten que el nostre país acaba de recuperar bona part dels indicadors econòmics que teníem en 2019, la Justícia viu un dels seus pitjors moments del període democràtic, paralitzada des de fa mesos per successives vagues, i sense implementar les mesures de transformació projectades en les Conferències Sectorials de Justícia, ni dels projectes de llei que en aquestes s'havien consensuat, i que ja havien arribat al Congrés dels Diputats.
Per això, el proper dia 28 de juny, els Col·legis de l'Advocacia de tota Espanya hem convocat als nostres companys i companyes per concentrar-nos davant les principals seus judicials de les diferents ciutats. Per demanar la decidida implicació de totes les administracions i els operadors jurídics en la recerca d'una solució a la paralització de la justícia. Als uns i els altres els exigim la urgent i immediata reactivació del servei públic (sense afectar als actuals períodes d’inhàbils), pel be del país i de la ciutadania.
La situació és insostenible.
I per això mateix, també exigim als partits que concorren a les eleccions que facin de la justícia una prioritat, perquè la XV Legislatura sigui per fi la Legislatura de la justícia.
Als uns i els altres va dirigit el lema de la protesta: La Justícia és una qüestió d'Estat. Demostrem que creiem en això abans que sigui massa tard.
A Girona farem concentració i lectura del manifest el proper dimecres dia 28 de juny, a les 12 hores, a la sala d’actes de la seu del Col·legi.
Girona, 26 de juny de 2023
