La consellera Capella també insta el Ministeri a pagar els 6,5 milions pendents
El Departament de Justícia ha demanat al Ministeri i a la sala de govern del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) de crear un grup de treball per tal de consensuar plegats els nous jutjats que requereix Catalunya per fer front a l’augment de litigis que es preveu per la crisi de la Covid-19, especialment en els jutjats social, mercantil i contenciós.
El Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) van acordar, el febrer passat, que per aquest any s’haurien de dotar seixanta unitats judicials, deu de les quals a Catalunya. L’any passat per fer front a la pandèmia se’n van aprovar quatre però el govern català va indicar que no tenia recursos per adaptar els espais ni pagar els funcionaris –assumeix la nòmina de 7.500 treballadors i el manteniment de cent edificis judicials–. Des del Departament, que dirigeix Capella, recorden que el Ministeri encara els deu 6,5 milions d’euros de la posada en marxa de jutjats aprovats el 2019.
Amb tot, el 6 d’abril passat, Justícia va anunciar l’inici de les obres de millora de l’edifici judicial d’Arenys de Mar, amb un pressupost d’1,6 milions d’euros. I recordava que entre 2017 i 2021, la Generalitat haurà posat en marxa 22 nous jutjats (tres de pendents) a tot Catalunya, amb un cost de 14,2 milions d’euros, sense cap aportació del govern espanyol. Des de Justícia, també s’insisteix que gràcies a l’esforç inversor de la Generalitat, l’Estat espanyol recapta cada any a uns 60 milions d’euros en taxes judicials a Catalunya, que no s’inverteixen al territori, ni als jutjats.
Per la seva part, la sala de govern del TSJC ja ha nomenat els seus dos representants en aquest grup de treball, que ara ha d’avalar el Ministeri, i insisteix en la urgència de crear trenta jutjats i divuit places de magistrat.
A més de tornar a insistir que les dues administracions han d’arribar a un acord, el TSJC veu insuficient la demanda del Departament, de quatre places de magistrat i sis jutges d’adscripció territorial (JAT), els quals — indica el TSJC— no implica la creació d’òrgans unipersonals en àmbits necessaris per la crisi o pendents. Hi afegeix que les places de JAT quedaran desertes, com ara passa amb vuit del total de 30 que hi ha.
Notícies relacionades