Un terç de totes les vivendes buides que hi ha a Europa són a Espanya, amb un total de tres milions de cases sense ocupar, segons denuncia Amnistia Internacional (AI) en l'informe Drets desallotjats. Dret a la vivenda i desallotjaments hipotecaris a Espanya, que es va presentar ahir a Madrid. Això passa en un país, afegeix l'estudi, amb una de les polítiques de vivenda «més febles d'Europa» i on només l'1,1% del parc immobiliari és de vivendes socials, enfront del 32% dels Països Baixos, el 23% d'Àustria, el 18% del Regne Unit i el 17% de França.
Davant d'aquesta situació, el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, va advertir que «el dret a la vivenda corre perill a Espanya», i va denunciar que «les autoritats no hagin adoptat mesures suficients per protegir i fer efectiu aquest dret». Beltrán va assegurar que els desallotjaments hipotecaris estan entre els perjudicis més greus que pateixen les persones afectades per la crisi i va demanar per això que es paralitzin.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el primer trimestre del 2015 es van iniciar 598.747 processos d'execució hipotecària. «Ni el Govern central ni les comunitats autònomes han aprovat lleis que desenvolupin el contingut i el significat del dret a la vivenda, que ofereixin garanties adequades i que permetin impugnar les violacions d'aquest dret davant els tribunals», va subratllar Beltrán, que va lamentar la falta de protecció de les persones en perill de patir un desallotjament. Segons l'oenagé, de les mesures adoptades pel Govern només se n'han beneficiat 31.500 famílies.
LLEIS INSUFICIENTS / L'oenagé ha repassat les mesures adoptades des del 2012 pel Govern per millorar la situació d'aquestes persones, com el codi de bones pràctiques per als bancs, el Fons Social de Vivendes i la llei de segona oportunitat, i assegura que, encara que falten dades per avaluar aquesta última, les normatives són «insuficients» perquè Espanya compleixi les seves obligacions internacionals en drets humans.
La investigació d'Amnistia se centra en les comunitats de Madrid i Catalunya, per l'elevat nombre de desallotjaments que s'executen a les dues autonomies, el gran nombre de vivendes buides i l'auge de moviments socials actius. Aquestes comunitats han aplicat polítiques orientades a l'austeritat «deliberadament regressives i injustificades que contravenen el dret a la vivenda», va ressaltar l'investigador i autor de l'informe, Koldo Casla.
TERMINI MÉS AMPLI / Amnistia alerta sobre l'elevat nombre de vivendes buides a Espanya, que xifra en 3,44 milions, el 30% del parc europeu, segons el cens del 2011, «un important recurs» que l'oenagé considera que «les autoritats han d'utilitzar per garantir el dret a la vivenda». I critica que les autoritats públiques no hagin estès el període de qualificació de vivenda social (el període en què aquestes vivendes s'han de mantenir com a bé públic abans de poder passar a mans privades), que ara és de cinc anys. També lamenta que les autoritats de Madrid, i en menys mesura les de Catalunya, hagin venut part de les seves vivendes socials a societats d'inversió, reduint així un parc que ja és molt limitat.
Font i Foto: El Periódico
