El Tribunal Suprem ha revocat el desnonament d'un discapacitat d'una casa de renda antiga a l'Hospitalet a qui es va subrogar el lloguer després de la mort del seu pare, un cop establerta com a suficient la situació de convivència sense necessitat que la discapacitat hagi estat declarada en el moment de l'òbit. La sentència, que es va conèixer ahir, fixa com a doctrina jurisprudencial, en relació amb la llei d'arrendaments urbans (LAU) del 1994, que, en matèria de subrogació d'aquests lloguers per causa de mort és suficient que «es produeixi la situació de convivència i el fill es trobi afectat per la minusvalidesa, sense necessitat que aquesta hagués estat declarada en el moment de la mort de l'arrendatari».

La resolució anul·la una sentència de l'Audiència de Barcelona que havia confirmat la decisió d'un jutge que, el mes de juny del 2010, va donar la raó a l'arrendador i va condemnar el discapacitat a desallotjar l'habitatge.

QÜESTIÓ ADMINISTRATIVA / En el plet, el fill de l'arrendadora inicial va instar l'anul·lació del contracte subscrit el 1971 entre la seva mare i el pare del demandat a l'entendre que en el moment de la mort no concorrien en el demandat els requisits legals per a la seva subrogació, ja que no s'havia declarat la seva munisvalidesa. El demandat va adduir que aquesta minusvalidesa, del 65%, concorria en el moment de la mort de l'arrendatari inicial, de manera que això era el més rellevant, encara que administrativament fos declarada amb posterioritat.

Font: Elperiodico.cat