El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei per millorar la protecció dels drets dels consumidors de serveis o continguts digitals, com ara programari informàtic, programes informàtics, apps, diaris en línia o plataformes audiovisuals d’entreteniment. La norma s’incorporarà al llibre sisè del Codi civil català amb l’objectiu de modernitzar-lo i alhora adequar-lo a les exigències de la normativa europea de consum. Així, per primera vegada, el contracte de subministrament de serveis o continguts digitals s’introdueix al codi civil per garantir els drets dels consumidors i les obligacions de qui dona el servei, com ja passa amb contractes de compravenda o mercantils.

Segons ha explicat el Govern en un comunicat, es regula quins són els serveis i continguts digitals objectes de contracte, els drets i els deures de les parts –prestador i adquirent–, la conformitat de la persona que adquireix el servei, la seva instal·lació i la resolució o finalització del contracte, entre d’altres. Mitjançant aquest contracte, i a canvi d’una quantitat econòmica o altra contraprestació, el prestador del servei ha de garantir l’accés al contingut digital i durant un període determinat. Aquest tipus de contracte pot obligar també a facilitar les dades personals de qui contracta el servei o contingut digital. Ara bé, si el comprador es tira enrere i revoca el consentiment al tractament de les seves dades personals, l’altra part –qui subministra el servei– pot desistir de continuar prestant-lo. La regulació europea protegeix el consumidor quan el contracte té una durada inferior als dos anys i estableix que el termini de garantia s’ha d’estendre a un mínim de dos anys. Però el dret civil català fa un pas més i estén la protecció fins als tres anys quan la persona que adquireix els continguts digitals no està conforme amb el servei digital que se li ha instal·lat o ha contractat. D’altra banda, es precisa que el subministrador o prestador del servei no serà responsable quan qui l’adquireix no té un entorn digital compatible amb els requisits tècnics que precisa el contingut digital. El Codi civil és la norma d’aplicació principal a Catalunya i actualment consta de sis llibres dedicats a diferents matèries. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008) regula les persones jurídiques, com ara les associacions i les fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat i, finalment, el sisè (2017) regula les obligacions i els contractes. Per tant, del Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, l’adquisició d’una plataforma digital d’entreteniment, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial.

Font: larepublica.cat