Si una sentència no s'executa, tot l'esforç de la justícia no haurà servit de res". Així ho va apuntar ahir la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, en la presentació de la memòria judicial del 2022, que va posar de manifest que l'any passat van ingressar més assumptes sense que el nombre de jutges i de jutjats hagués augmentat, fet que provoca una situació de saturació.

Els jutjats més afectats són els de les executòries, els responsables que es compleixin les sentències penals que dicten els jutges. En un any cada un dels quatre jutjats d'executòries hauria de fer complir 2.400 sentències, segons els paràmetres que estableix el CGPJ, però el 2022 van haver de fer front a 4.000 sentències, un increment d'un 66% en la seva càrrega de treball.

Per això, la jutgessa degana reclama crear un nou jutjat que permeti fer complir les sentències. "Són jutjats que poden recaptar prop d'un milió d'euros que després van a les arques de l'Estat. Executen penes de presó o serveis a favor de la comunitat, retiren permisos de conduir i compleixen totes les mesures per reparar el dany. Això significa embargar i ingressar l'import en els comptes de les víctimes. La seva tasca és essencial i són una peça clau en l'engranatge de la justícia", va remarcar.

Que hi hagi més sentències per dictar també és perquè hi ha molta més activitat als jutjats que han recuperat el ritme d'abans de la pandèmia. El creixement de l'activitat econòmica i del turisme va afavorir l'augment també dels litigis i de la delinqüència. Mentre tot augmenta, els jutges estan desbordats. La falta de jutjats, de personal qualificat, i elretard a l'hora de cobrir les baixes dels funcionaris agreugen un problema en un escenari d'augment de litigis. Quan va començar el 2022 els jutjats tenien 174.000 assumptes pendents, mentre que quan va acabar l'any la xifra havia quedat rebaixada als 162.000. Els jutjats van aconseguir reduir l'embús en 12.000 assumptes.

Els més afectats són els jutjats de primera instància, els que dirimeixen reclamacions de diners, que han de suportar unes càrregues que excedeixen de molt els límits que estableix el CGPJ de 700 assumptes a l'any per jutjat. Els 48 jutjats de primera instància de Barcelona el 2022 van ingressar 1.900 assumptes, si bé el 2021 en van assumir 1.200. Això són 700 procediments més d'augment en un sol any. "No són condicions per treballar adequadament", va lamentar la jutgessa degana.

A finals de mes es posarà en marxa un nou jutjat, el número 49, que tot i així ajudarà poc a pal·liar l'allau. De fet, el jutge delegat dels jutjats de primera instància, Roberto García Ceniceros, va posar sobre la taula una dada que evidencia la magnitud de l'embús. Faria falta crear 32 nous jutjats per solucionar la saturació, va dir.

Per la seva banda, els jutjats penals i els d'instrucció també pateixen les conseqüències del col·lapse. Les formes de delinqüència cada vegada són més complexes, sobretot estafes a través d'internet, cosa que implica una gran complexitat en la tasca d'investigació. Es requereixen peticions internacionals d'informació- comissions rogatòries- que dilaten el procés d'investigació i de resolució de l'assumpte. Els judicis ràpids ja arriben als 10 mesos de retard perquè se celebrin i la resolució del cas, entre que entra al jutjat i es dicta sentència, pot arribar a l'any i mig.

Redacció: Toni Muñoz 

Enllaç: https://mynmedia.mynews.es/document/5621134D/00000370-20230623-004566/?expiration_key=ibuwYP4BT%2FugGXh8PWO0vFvGZ5XODMIWz6UCkwW5AoUJuFgarniqQ9Y7xE8%3D

Font: www.lavanguardia.com