La majoria de morts d’infants per violència vicària es produeixen durant el règim d’estades amb el pare

El Con­sell Exe­cu­tiu de la Gene­ra­li­tat ha apro­vat aquest dimarts un decret llei per pro­te­gir la vida i la segu­re­tat dels infants en els casos de violència vicària. D’acord amb la nor­ma­tiva, que modi­fica els arti­cles del Codi Civil català sobre la guarda, les esta­des i comu­ni­ca­ci­ons dels menors, els pro­ge­ni­tors amb indi­cis fona­men­tats d’haver comès actes de violència fami­liar o mas­clista tin­dran pro­hi­bi­des les esta­des, les visi­tes i les comu­ni­ca­ci­ons amb els seus fills.

També que­da­ran pro­hi­bi­des les esta­des, comu­ni­ca­ci­ons i rela­ci­ons amb els fills per al pro­ge­ni­tor que es trobi en un procés penal per atemp­tar con­tra la vida, la inte­gri­tat física o moral, la lli­ber­tat o indem­ni­tat sexual de l’altre pro­ge­ni­tor o els fills, i també en els casos que aquest esti­gui a presó pel matei­xos delic­tes.

En els pro­ces­sos civils de sepa­ració i divorci, el jutge podrà esta­blir, de manera excep­ci­o­nal, un règim d’esta­des o comu­ni­ca­ci­ons, en interès del menor, sem­pre que aquest hagi estat escol­tat. Les modi­fi­ca­ci­ons en l’àmbit del dret civil sor­gi­des del decret llei que s’aprova avui seran d’apli­cació imme­di­ata pels tri­bu­nals amb l’objec­tiu de fer dis­mi­nuir les xifres de menors que moren a mans dels seus pares.

Situ­ació par­ci­al­ment regu­lada a Cata­lu­nya

Tot i que el Codi Civil català ja exclou de la guarda dels fills el pro­ge­ni­tor con­tra el qual hi ha una sentència ferma i quan hi ha indi­cis fona­men­tats de violència fami­liar o mas­clista, la nor­ma­tiva actual no recull l’obli­gació expressa cap al jutge pel que fa a les esta­des dels fills amb el pro­ge­ni­tor vio­lent. Per tant, en situ­a­ci­ons de violència fami­liar o mas­clista, aquesta pro­hi­bició és només una pos­si­bi­li­tat que pot valo­rar o no el jutge.

A més, també cal tenir en compte que els tri­bu­nals acos­tu­men a pri­o­rit­zar que les rela­ci­ons entre pares i fills no es tren­quin, fins i tot en casos de violència fami­liar o mas­clista.

Con­sen­ti­ment per a l’atenció psi­cològica

Per a l’atenció i l’assistència psi­cològiques dels fills menors d’edat, no cal el con­sen­ti­ment del pro­ge­ni­tor con­tra el qual se segueix un pro­ce­di­ment penal per haver atemp­tat con­tra la vida, la inte­gri­tat física o moral, la lli­ber­tat, la lli­ber­tat i indem­ni­tat sexu­als de l’altre pro­ge­ni­tor, o dels fills comuns menors d’edat. Tam­poc caldrà el seu con­sen­ti­ment quan s’ha dic­tat una sentència con­dem­natòria i men­tre no s’extin­geixi la res­pon­sa­bi­li­tat penal.

Encara que no s’hagi for­mu­lat denúncia prèvia, el con­sen­ti­ment tam­poc és neces­sari quan la mare rep assistència, acre­di­tada pels ser­veis d’atenció i recu­pe­ració inte­gral per a dones que patei­xen violència mas­clista. L’assistència psi­cològica als fills majors de setze anys reque­reix el seu con­sen­ti­ment.

Màxima expressió de violència vers els fills

La violència vicària és con­si­de­rada com la màxima expressió de violència vers els fills. D’acord amb la Llei del dret de les dones a era­di­car la violència mas­clista, la violència vicària con­sis­teix en qual­se­vol tipus de violència exer­cida con­tra els fills amb la fina­li­tat de pro­vo­car un dany psi­cològic a la mare. Tot i que la vicària és un tipus de violència mas­clista, el decret llei parla també de violència fami­liar a l’hora de pro­hi­bir o sus­pen­dre les comu­ni­ca­ci­ons i esta­des del pro­ge­ni­tor vio­lent amb els fills. La violència fami­liar és aque­lla que s’exer­ceix en l’àmbit de la família i que pot afec­tar avis, ger­mans o altres.

El nom­bre de cri­a­tu­res vícti­mes de la violència vicària creix any rere any. Així, en el con­junt de l’estat, un total de 5 menors han mort aquest any 2021 a mans dels seus pro­ge­ni­tors, un dels quals a Cata­lu­nya a finals d’agost en un hotel de Bar­ce­lona. Aquest fet acos­tuma a tenir lloc quan la pare­lla s’ha dis­solt o està sepa­rada i durant el règim d’esta­des amb el pro­ge­ni­tor que no en té la guarda.

La majo­ria de morts d’infants per violència vicària es pro­du­ei­xen durant les esta­des amb el pare. Així, de les 47.000 ordres de pro­tecció a la dona que es van ator­gar el 2019 a l’estat espa­nyol, només en un 3% es van sus­pen­dre les visi­tes entre infants i pro­ge­ni­tors. Aques­tes dades, pro­ce­dents del CGPJ, con­fir­men que en la majo­ria dels casos no es va sus­pen­dre el règim de visi­tes amb els pro­ge­ni­tors vio­lents.

Font:www.elpuntavui.com