Assolir els 22.000 agents i no acusar manifestants són dues de les novetats
En el document de l’acord de govern entre ERC i Junts per Catalunya (JxCat) es ventilen en una única plana, sota el títol Drets, Justícia i Seguretat, àmbits cabdals, com és la revisió del model policial al país, força qüestionat per l’actuació d’ agents en manifestacions i greus aldarulls, amb quatre joves amb l’ull rebentat per una bala de goma de la policia espanyola o projectils foam dels Mossos el 2019 i una noia aquest any. A més, tots dos partits s’obliden de citar les presons catalanes, competència delegada a Catalunya des dels anys vuitanta i única i pionera a l’Estat espanyol.
En l’acord, s’afirma que es vol: “Actualitzar el model de seguretat pública, potenciant la transparència i l’eficiència, la rendició de comptes, la coordinació dels cossos, que sigui més pròxima i la garantia que no es produeixi cap tipus de discriminació.” És més, s’indica que es s’aprovaran dues lleis per actualitzar l’actual obsoleta:“la llei del sistema de policia de Catalunya i la llei del sistema seguretat pública de Catalunya, a banda de la nova llei d’emergències.” Per alguns experts, amb una llei és suficient, i serà cabdal la proposta que inclouen els dos partits que una comissió del Parlament revisi el model policial i d’ordre públic. Una de les concrecions del document és “aconseguir incrementar progressivament la dotació de Mossos d’Esquadra per arribar a un mínim de 22.000 efectius”; ara hi ha uns 17.000 professionals.
Una de les grans novetats, impulsada per la CUP, és aprovar una modificació legislativa per garantir que la Generalitat “no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles en què hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic”, un canvi que caldrà explicar perquè ara és el que passa al jutjats.
Finalment, se sosté que es vol “impulsar una llei integral de memòria democràtica de Catalunya i convertir la prefectura superior de policia de la Via Laietana en un centre d’interpretació de la memòria i denúncia del franquisme”, iniciativa que el govern espanyol ja ha denegat a l’Ajuntament de Barcelona.
Font: El Punt Avui
