Les dades dels jutjats constaten una evolució descendent dels llançaments amb una caiguda del 64% des de l’any 2013

El 2020 van caure un 50% però les entitats alerten d’un repunt quan el

L’any 2013 es van pro­duir a Cata­lu­nya 16.008 des­no­na­ments, dels quals 4.426 van ser deguts a un pro­ce­di­ment d’exe­cució hipo­tecària, 10.817 per l’apli­cació de la llei d’arren­da­ments urbans (LAU) i la resta per altres motius no espe­ci­fi­cats. Els esta­ments judi­ci­als par­len de llançaments, de retor­nar l’habi­tatge al pro­pi­e­tari legal, perquè no només pre­ve­uen el des­no­na­ment pròpia­ment dit sinó qual­se­vol altre pro­ce­di­ment amb el mateix resul­tat.

Durant aquests anys de crisi econòmica, i fruit de la inter­venció de dife­rents actors, el nom­bre d’actu­a­ci­ons que han aca­bat obli­gant una família a dei­xar un habi­tatge, sigui per impa­ga­ment de la hipo­teca, sigui per incom­pli­ment o fina­lit­zació del con­tracte de llo­guer, ha anat bai­xant, amb peti­tes oscil·laci­ons. L’any pas­sat, però, fruit de les mesu­res i les moratòries adop­ta­des pel govern esta­tal per pal·liar els efec­tes de la pandèmia, el nom­bre total de llançaments va bai­xar fins a 5.737, dels quals 1.069 van ser per impa­ga­ment d’hipo­teca i 3.737 vin­cu­lats al tema del llo­guer.

Tot i que el salt del 2013 al 2020 és molt gran, amb una reducció glo­bal del 64%, la dava­llada més pro­nun­ci­ada es va pro­duir l’any pas­sat, durant la pandèmia, on a les dife­rents demar­ca­ci­ons els des­no­na­ments van regis­trar cai­gu­des de pràcti­ca­ment el 50%. Durant el segon tri­mes­tre del 2020, els des­no­na­ments van ser pràcti­ca­ment ine­xis­tents, com es pot com­pro­var si es con­sul­ten les dades que actu­a­litza tri­mes­tral­ment el Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ).

La dis­mi­nució intera­nual del nom­bre de des­no­na­ments s’ha anat pro­duint de manera con­se­cu­tiva en els últims cinc anys. Les cau­ses deri­va­des del pro­blema del llo­guer han anat subs­ti­tuint les d’ori­gen hipo­te­cari. I els casos més dramàtics s’han cone­gut gràcies a la inter­venció d’enti­tats com la Pla­ta­forma d’Afec­tats per la Hipo­teca (PAH) o el Sin­di­cat de Llo­ga­ters, que han fet ban­dera de la defensa de l’habi­tatge com un dret i que estan tre­ba­llant no només per donar visi­bi­li­tat als molts casos de vul­ne­ra­bi­li­tat sinó també perquè hi hagi can­vis legis­la­tius que pro­te­gei­xin del mer­cat els ciu­ta­dans més febles.

En bona mesura, al dar­rere de la dis­mi­nució en el nom­bre de llançaments dels últims cinc anys hi ha la llei cata­lana 24/2015, que obliga a ofe­rir un llo­guer social als grans teni­dors abans d’inter­po­sar qual­se­vol demanda judi­cial d’exe­cució d’hipo­teca o des­no­na­ment. I és així tant si es pro­du­eix un impa­ga­ment com si fina­litza el con­tracte. El pro­blema per a les enti­tats que defen­sen el dret a l’habi­tatge és que la llei 24/2015 no és una llei pro­ces­sal sinó admi­nis­tra­tiva i, per tant, cri­ti­quen que molts jut­ges no es mullin prou. “És molt impor­tant si qui l’aplica fa una inter­pre­tació més o menys res­tric­tiva”, opina Santi Mas, de la PAH.

Però al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) expli­quen que les modi­fi­ca­ci­ons legis­la­ti­ves han com­pli­cat molt el tema dels des­no­na­ments i més perquè està regu­lat per la llei d’enju­di­ci­a­ment civil, una llei que les enti­tats soci­als fa temps que dema­nen que es modi­fi­qui. Tot i aques­tes quei­xes, i que el Sin­di­cat de Llo­ga­ters denun­cia que no sem­pre els jut­ges fan cas i atu­ren des­no­na­ments de casos que esta­rien pro­te­gits per llei, fonts del TSJC afir­men que la “sen­si­bi­li­tat” dels jut­ges pels casos de vul­ne­ra­bi­li­tat és gene­ra­lit­zada i que són els matei­xos magis­trats els que sus­pe­nen bona part dels des­no­na­ments per motius de vul­ne­ra­bi­li­tat.

El jutge degà del par­tit judi­cial de Girona, Gus­tavo J. Muñoz González, posa com a exem­ple el que passa en la seva zona, on els jut­jats estan fent un segui­ment dels casos per ana­lit­zar la incidència dels casos de vul­ne­ra­bi­li­tat. Segons Muñoz Gonzàlez, a les comar­ques del Gironès i del Pla de l’Estany, dels 185 llançaments asse­nya­lats pel mes de març d’aquest any se’n van fer 58. I dels que no es van arri­bar a fer, 98 es van sus­pen­dre per ordre judi­cial. Pel que fa al mes d’abril, dels 154 asse­nya­lats només se’n van rea­lit­zar 59 i, dels que no es van fer, 85 es van sus­pen­dre per ordre judi­cial. Al maig, els jut­ges en van sus­pen­dre 76 dels 134 pre­vis­tos. En aquests tres mesos, dels 481 llançaments pre­vis­tos només se n’han arri­bat a fer 168, unes dades extra­po­la­bles segons fonts judi­ci­als.

Les enti­tats saben, però, que aquesta situ­ació de pro­tecció de la vul­ne­ra­bi­li­tat no durarà gaire. De fet, la pro­tecció actual en relació amb alguns col·lec­tius ve deri­vada del decret apro­vat pel govern esta­tal el desem­bre pas­sat, el 37/2020, que té vigència fins al pròxim 9 d’agost. El decret català del novem­bre ja no té valor perquè estava sub­jecte a l’estat d’alarma i a les res­tric­ci­ons de mobi­li­tat. Temen que mol­tes famílies, unes 3.000 segons les enti­tats, puguin ser des­no­na­des quan acabi la moratòria i per això insis­tei­xen en la neces­si­tat que la nova llei de l’habi­tatge en què tre­ba­lla el govern esta­tal assu­meixi aspec­tes de pro­tecció de la llei cata­lana i ser­veixi, com des­taca Santi Mas, de la PAH, “per refor­mar la llei d’enju­di­ci­a­ment civil, que regula els des­no­na­ments”.

El Sin­di­cat de Llo­ga­ters, a més, denun­cia que molts dels casos de des­no­na­ment que s’estan donant en els últims mesos afec­ten famílies que estan ocu­pant immo­bles i que no poden bene­fi­ciar-se del decret perquè no tenen un con­tracte de llo­guer. “Aques­tes són les famílies més vul­ne­ra­bles”, asse­gura Sílvia Badia, por­ta­veu del Sin­di­cat de Llo­ga­ters, que lamenta que “davant la mobi­lit­zació i la res­posta veïnal d’atu­rar-los, perquè els casos són cada vegada més extrems i més greus i dei­xen la família en una situ­ació d’abso­luta pre­ca­ri­e­tat, la res­posta de l’admi­nis­tració pública sigui aug­men­tar els dis­po­si­tius poli­ci­als” i també “el nivell de violència cap als movi­ments que defen­sen els drets a l’habi­tatge”. El Sin­di­cat de Llo­ga­ters cri­tica també la “con­nivència entre els Mos­sos i algu­nes empre­ses, com és el cas de Deso­cupa, que pres­si­o­nen les famílies perquè dei­xin els habi­tat­ges”.

Fonts judi­ci­als asse­gu­ren, però, que els casos en què es reque­reix la inter­venció dels Mos­sos, tot i ser els més vis­to­sos, són els mínims. “Els jut­ges ja sus­pe­nen molts des­no­na­ments per situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat i només recor­ren als Mos­sos quan hi ha una impos­si­bi­li­tat mate­rial de fer efec­tiu el des­no­na­ment”, asse­gu­ren

Font: El Pun Avui