La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha denunciat les dificultats en l’accés al procediment d’asil de les persones refugiades. “És pràcticament impossible tenir cita per l’entrevista de sol·licitud de Protecció Internacional a la Policia Nacional”, ha apuntat la codirectora de la Comissió Elena Maya. La CCAR ha presentat aquest dilluns al matí la campanya ‘Ni un pas enrere en la defensa del Dret d’Asil’, coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Catalunya és la tercera comunitat autònoma en nombre de sol·licituds de protecció internacional, amb un total de 10.396 presentades el 2022, gairebé 2.000 més que l’any anterior (8.519).

La primera comunitat autònoma de l’Estat en nombre de sol·licitants és Madrid, amb 47.658 peticions, seguida d’Andalusia, amb 11.722. A Catalunya, la província que ha registrat més sol·licituds és Barcelona (7.213), seguida de Girona (1.661), Tarragona (1.110) i Lleida (412). El Ministeri de l’Interior no ha revelat el país d’origen de les persones sol·licitants per comunitats autònomes.

Durant l’any 2022 es van rebre un total de 155 peticions d’assistència lletrada per sol·licitants d’asil a l’aeroport d’El Prat de Llobregat, segons l’ICAB. El primer semestre de l’any 2023 s’han rebut 80 sol·licituds.

Xifres a l’alça malgrat les dificultats per obtenir cita

Durant l’any passat, per poder obtenir una cita i accedir al procediment d’asil, les persones sol·licitants havien d’entrar durant mesos a la web de la Policia Nacional i recurrentment es trobaven que no hi havia dates disponibles. “Aquesta situació ha originat una total indefensió per les persones susceptibles a sol·licitar protecció internacional”, ha afirmat Maya, que ha explicat que aquesta situació ha abocat als refugiats a situacions d’”extrema vulnerabilitat”, també mental.

Maya ha recordat que hi ha sol·licitants que no tenen competències digitals o que no disposen de connexió a internet, fet que dificulta encara més la tasca, i ha dit que aquesta situació va propiciar un mercat il·legal de vendes de cites a preus de 30 a 250 euros per persona i cita.

Per pal·liar la situació, s’ha dut a terme un nou procediment per assignar cites als refugiats que han arribat al territori, però aquest varia segons la província. A Barcelona s’ha habilitat un telèfon que està operatiu tres hores al dia. Durant aquesta franja horària, totes les persones de la unitat familiar han d’estar presents per posar-se al telèfon en cas que algú respongui la trucada.

Des del CCAR s’ha denunciat també que no hi ha cap intèrpret que faciliti la gestió entre l’administració i els sol·licitants, que han de comunicar-se en català o castellà. Una altra limitació esmentada és que no hi ha mecanismes per a persones amb diversitat funcional.

Un cop assignada una cita, els sol·licitants no reben cap resguard ja que el procediment es fa telefònicament. Barcelona ha sigut històricament la segona o tercera província amb més peticions de protecció internacional.

La sol·licitud de Protecció internacional en el territori es considera formalitzada quan s’ha realitzat l’entrevista amb Policia Nacional. El temps que aquestes persones passen fins a aconseguir la cita es troben en situació d’irregularitat administrativa i, per tant, no poden treballar, llogar un habitatge, obrir un compte bancari, ni rebre prestacions de la Seguretat social. A més, s’exposen al fet que en qualsevol identificació policial se’ls pugui incoar un procediment sancionador amb proposta d’expulsió per trobar-se en situació irregular.

Menors no acompanyats a Catalunya

El 2022, la DGAIA va acollir un total de 2.392 casos nous de menors i joves que havien migrat sols. Això representa un increment del 62% respecte a l’any anterior. D’aquest total, les nenes i les joves continuen representant un percentatge molt menor, el 5,9%. No obstant, aquesta xifra suposa que s’han multiplicat per cinc la quantitat de nenes i adolescents que arriben soles.

Pel que fa a zones geogràfiques d’origen, el 47,3% són de països subsaharians, el 33,4% del Marroc, el 7,3% d’Ucraïna, el 6% d’altres països del Magreb i el 6% restant d’altres nacionalitats. Aquesta tendència es manté des de fa anys.

Durant el 2022, el servei jurídic de la CCAR ha prestat assistència a 64 persones, de les quals 8 són noies. D’aquests, els principals països de procedència són Gàmbia (10), Mali (10), Pakistan (7), Senegal (5), Ghana (5), i el Marroc (5).

La codirectora de la Comissió Dilara Ekmen ha apuntat que 43.000 MENAs han arribat a Europa i han demanat protecció internacional el 2022, un augment del 56,6% respecte al 2021. Aquestes xifres són equiparables a les del 2015.

La CCAR ha denunciat que la realitat d’aquests menors està “invisibilitzada”: “Són nois i noies que busquen una vida millor i se’ls hi ha de fer un acompanyament diferenciat”, ha exposat Ekmen.

Els refugiats ucraïnesos, exemple de via “segura” per accedir a Europa

“Ucraïna és la prova que quan es vol, es pot”, ha assegurat Ekmen, que ha atribuït la diferència entre uns refugiats i altres al racisme institucionalitzat. La codirectora ha apuntat que el conflicte entre Rússia i Ucraïna ha demostrat que hi ha una via  "legal" i "segura" pels refugiats i ha exigit que la Unió Europea en faciliti l’acollida. Ekmen ha recordat que 4 milions de persones procedents d’Ucraïna han gaudit de protecció des que es va iniciar el conflicte.

Ekmen ha assegurat que “l’altra cara de la moneda” és la constant obstaculització que es fa als refugiats procedents d’altres llocs. La codirectora ha assenyalat la situació dels refugiats procedents del Mediterrani: “És la principal fossa del món”, ha afirmat, i ha titllat els països europeus de “còmplices” d’aquestes morts.

D’entre les propostes del CCAR hi ha acabar amb els visats de trànsit aeroportuaris, establir corredors humanitaris, aplicar quotes de reassentament obligatòries, crear protocols de desembarcaments segurs i facilitar reagrupaments familiars.

Espanya, el tercer país de la Unió Europea amb més sol·licituds

Les sol·licituds de protecció internacional presentades el 2022 a Espanya van ser 118.842, gairebé el doble respecte a l’any anterior (65.404). D’aquest total, 64.219 han estat presentades per homes, i 54.623 corresponen a dones.

Del total de peticions se n’han resolt 86.997, de les quals 51.838 han estat desfavorables, 20.924 han sigut per raons humanitàries, i 14.235 han estat favorables. D’aquestes, a 6.830 persones se’ls ha concedit l’Estatut de Refugiat i a 7.405 persones la protecció subsidiària. Els països dels quals provenen la majoria de persones que han tingut una resolució favorable són Mali (4.883), Afganistan (1.535), Ucraïna (1.337), Síria (1.297) i Colòmbia (658).

El 2022, més de 104 milions de persones es trobaven en situació de desplaçament forçat al món degut a les violacions de drets humans, conflictes armats, violència i persecució. Això suposa que 1 de cada 77 persones al món és desplaçada forçosa. La xifra de persones demandants d’asil ha incrementat un 15%, el que equival a 13 milions de persones sol·licitants més.

A nivell mundial, el 76% de les persones que s’han vist obligades a fugir a un altres països procedien de 5 estats: Síria (6,8M), Veneçuela (5,6M), Ucraïna (5,4M), Afganistan (2,8M) i Sudan del Sud (2,4M). El 69% de les persones refugiades van ser acollides en països fronterers al seu.

Redacció: La Vanguardia

Enllaç: https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20230619/9052674/denuncien-dificultat-d-acces-procediment-d-asil-les-persones-refugiades-es-impossible-tenir-cita.html

Font: www.lavanguardia.com