L'home s'hauria fet passar per la seva parella per descobrir si s'estava veient amb algú altre

Dubtava de la fidelitat de la seva dona i va entrar al seu compte de Facebook per descobrir proves que ho corroboressin. La idea era fer-se passar per ella i xatejar amb la seva millor amiga sense que aquesta ho sospités per aconseguir detalls íntims que confirmessin la infidelitat. Els fets van passar entre juliol i agost de 2011 i van provocar l'obertura de diligències per part del Jutjat d'Instrucció número 4 de la Bisbal, que ara han acabat amb una condemna de sis mesos de presó per un delicte de revelació de secrets i la prohibició d'apropar-se, durant un any i mig, a menys de cinquanta metres de la seva exdona, de qui es va divorciar mesos després d'haver-li entrat al perfil de Facebook.

La singularitat del cas és que durant la celebració del judici ni l'acusat ni la seva exdona van voler declarar i l'amiga d'aquesta darrera no recordava massa detalls de les converses mantingudes a la xarxa social. Tanmateix, el fiscal va sol·licitar que s'incorporés com a prova la declaració que l'acusat havia realitzat en fase d'instrucció admetent haver entrar al Facebook de la seva parella sense el seu consentiment, aconseguint la contrasenya "provant i a més la tenia escrita en un paper" perquè "havia notat un canvi de comportament i sospitava que ella s'estigués veient amb un altre home". Aquest document ha sigut l'únic element que ha permès fonamentar la sentència condemnatòria dictada pel titular del Jutjat de Violència contra la dona de Girona, Francisco Javier Ramírez de Verger.

La sentència reconeix que no s'ha pogut provar "a quina informació va accedir [l'acusat] ni el contingut d'aquesta" i per això imposa al processat la pena mínima pel delicte de descobriment i revelació de secrets. El fiscal sol·licitava la màxima -quatre anys- adduint que l'home buscava obtenir dades de caràcter sexual, cosa que el codi penal considera un agreujant.

Més enllà de la declaració de l'acusat en fase d'instrucció, no existeix cap altra prova que permeti concloure que va accedir al Facebook de la seva dona. Les proves aportades pel ministeri públic són del tot inconsistents i així ho subratlla el jutge en la sentència. Es tracta, simplement, d'unes fotocòpies de la transcripció de la presumpta conversa que va mantenir el processat amb l'amiga de la seva dona quan es feia passar per ella. "Sorprèn que no se sol·licités ofici a la companyia Facebook perqué remetés informació relativa a la suposada conversa en qüestió" perqué, entre altres coses, tampoc es pot acreditar que aquesta conversa hagués tingut lloc a la xarxa social ni "s'ha pogut establir un vincle entre aquest document i l'acusat", recull la sentència judicial.

Tampoc va quedar provat que el paper amb la contrasenya escrita fos del processat ja que aquest no el va poder reconèixer com a propi en no declarar.

Recurs per manca de proves

L'advocat del processat, Josep Prat, ja ha anunciat que recorrerà la sentència perqué considera que s'ha dictat sense tenir proves de la comissió del delicte. Entén que no hi ha manera d'acreditar realment que el seu client hagués entrat al compte de la seva parella perquè aquest no va ratificar durant el judici la declaració que havia realitzat en fase d'instrucció i existeix la possibilitat que les converses mantingudes fossin en el perfil públic i obert que la dona tenia a la xarxa social.

Font: Diaridegirona.cat