Els tres jutjats socials de Girona acumulen uns 3.000 casos pendents de resoldre

Hi ha casos en què es tarda més d'un any a arribar a judici, o bé a dictar-se sentència

Al costat de les dades econòmiques, l'estadística judicial és un bon termòmetre per mesurar l'abast de la crisi. A la demarcació, una part de la diagnosi es pot fer calibrant l'allau de demandes per acomiadaments que s'ha produït i que, com a conseqüència, ha sobresaturat els tres jutjats socials de Girona. Entre tots, van tancar el 2014 arrossegant 2.993 casos pendents de resoldre, una xifra que gairebé triplica el nombre d'assumptes que hi van entrar durant tot l'any (1.003). Segons especifica el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, uns vuit de cada deu casos que reben aquests òrgans són demandes presentades per treballadors que han perdut la feina i que porten l'empresa als jutjats perquè estan en desacord, principalment, amb les indemnitzacions que els donen. “El jutjat que té més assumptes en tràmit, i per tant pendents de resolució, és el jutjat social número 1, que n'acumula 1.141. Però la situació tampoc no millora gaire en els altres dos, que en tenen 997 i 855, respectivament.”

En moltes de les causes fa més d'un any que s'espera arribar a judici o bé que es dicti sentència. El magistrat alerta que aquest fet és “greu”, que el “preocupa”, i recorda que no s'ha d'oblidar que al darrere de les estadístiques hi ha realitats. “En aquestes situacions el perjudici és gran. Són gent que cobra de l'atur i que poden haver d'esperar fins a un any i mig abans que el jutjat resolgui el seu cas.”

De Figueres a Girona

El col·lapse que viuen els jutjats socials de Girona contrasta amb la situació del de Figueres (l'altre que hi ha a la demarcació). L'àmbit competencial dels de la capital gironina és la demarcació, mentre que el de l'Alt Empordà rep les reclamacions del partit judicial de Figueres, on percentualment hi ha menys conflictivitat. El de Figueres, fins i tot, està per sota del que marquen els mòduls. L'any passat hi van entrar 532 casos, i el 2013, 673; i si s'analitzen els assumptes pendents de resolució, la diferència amb Girona és abismal. El 2014 es va tancar amb 117 casos en tràmit, i l'any anterior, amb 179. Per aquest motiu, Lacaba reclama que la càrrega entre aquests jutjats sigui més equitativa i proposa traslladar a Girona el jutjat social de Figueres (que passaria a ser el número 4 de la ciutat). “Per què els tres jutjats socials de Girona han d'acumular tants casos pendents quan podríem tenir-ne un més? Si el de Figueres vingués cap a Girona i entrés en el repartiment dels assumptes de tota la demarcació es podria alleugerir la càrrega de treball dels altres. A Figueres, el jutjat social es podria transformar en un altre jutjat de primera instància i instrucció, que seria el número 9. Si hi ha un jutjat a mig rendiment, hem de superar les idees romàntiques de separació entre Girona i Figueres i buscar solucions pràctiques.” I, en paral·lel, fa una crida als advocats perquè els seus clients intentin arribar a acords amb les empreses. Així, s'evitaria anar a judici i s'esponjaria la feina als jutjats socials.

Pagar menys pensions

La memòria judicial també reflecteix les conseqüències que la crisi econòmica provoca en altres òrgans. Per exemple, el jutjat de Girona especialitzat en temes de família, on d'un any per l'altre l'entrada d'assumptes ha augmentat un 34,5% (s'ha passat dels 588 del 2013 als 791 del 2014). Segons Lacaba, l'increment és degut, sobretot, a aquells que han demanat modificar a la baixa les pensions que paguen als fills o a les seves exparelles. “La crisi també s'ha notat aquí. Hi ha moltes persones que han perdut la feina o bé els han abaixat el sou, i això ha causat una allau de demandes de modificació de mesures econòmiques molt important en aquest jutjat.”

LES FRASES

LA XIFRA

Hi ha una allau de demandes per acomiadaments i per modificar a la baixa la paga de pensions.

Fernando Lacaba

Font i Foto: El Punt Avui