El grup parlamentari de CiU defensarà la setmana que ve al Congrés una proposició no de llei en la qual reclama que el coneixement del català sigui considerat un requisit per a la prestació de serveis judicials a Catalunya.

   El portaveu de Justícia de CiU, Jordi Jané, demanarà a la Comissió del ram, que es farà la setmana que ve, una modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè el coneixement de les llengües cooficials sigui una condició per prestar serveis a l'àmbit judicial de la corresponent comunitat.

   Jané considera que la llengua no pot ser "un motiu d'exclusió" en les relacions dels ciutadans amb l'Administració i recorda que els actes jurídics realitzats en català tenen plena validesa i eficàcia.

   És per aquesta raó per la qual cosa el nacionalista català subratlla que l'Administració hauria de vetllar pel compliment d'aquesta legalitat i "articular" el seu funcionament en qualsevol de les llengües oficials.

   En aquest punt, destaca que, segons l'Estatut, els jutges i magistrats, fiscals i el personal al servei de l'Administració de Justícia tenen l'obligació d'acreditar un nivell de coneixement "adequat" de les llengües oficials per prestar serveis.

LA REALITAT ÉS UNA ALTRA

   Tot i això, el també vicepresident quart del Congrés apunta que la realitat demostra que la utilització de les llengües pròpies i oficials a l'àmbit judicial "dista molt de ser homologable" al previst en altres estaments públics.

   Malgrat que la Llei Orgànica del Poder judicial valora com a mèrit el coneixement de la llengua pròpia de les comunitats autònomes, el diputat català recalca que això "no contribueix a garantir el dret efectiu al seu ús".

   Per això CiU insisteixi en la necessitat de fer una nova redacció d'aquells preceptes de l'esmentada llei que es refereixen a les llengües cooficials a l'àmbit judicial amb la finalitat que el seu coneixement sigui un requisit per garantir el seu ús en les autonomies amb més d'una llengua oficial.

Font i Foto: europapress.cat