Veure totes les notícies

17/11/2021

Catalunya encapçala les exoneracions a insolvents

 De les 7.125 persones que s’han declarat en fallida a l’Estat, 2.286 són en jutjats catalans

 

L’advocacia de Barcelona organitza el 1r Congrés Europeu de la Segona Oportunitat per impulsar aquesta eina, “clau” en la crisi post Covid

 

Els efec­tes econòmics pro­vo­cats per la pandèmia de la Covid-19 són encara incerts a causa de les moratòries exis­tents, per ara, fins a finals d’any. No obs­tant això, una dada que evi­den­cia una nova crisi, o la con­tinuïtat de l’ante­rior, és que s’ha incre­men­tat un 34% el nom­bre de per­so­nes físiques (con­su­mi­dors i empre­sa­ris) que es decla­ren en fallida als jut­jats de l’Estat espa­nyol l’any pas­sat res­pecte al 2019, segons les dar­re­res dades del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ).

Cata­lu­nya és líder en aquest pro­ce­di­ment con­cur­sal (en què s’apro­ven el 98% dels casos que es pre­sen­ten), des de la cre­ació l’any 2015 de la llei de segona opor­tu­ni­tat, que per­met a una per­sona –un cop liqui­dat tot el seu patri­moni– exo­ne­rar-la del deute pen­dent, o acor­dar un pla de paga­ment en cinc anys, i poder començar de zero, sense haver de recórrer a l’eco­no­mia sub­mer­gida. En con­cret, dels 7.125 pro­ce­di­ments pre­sen­tats des del gener fins al juny d’aquest any a l’Estat espa­nyol, un total de 2.286 van ser a Cata­lu­nya, que repre­sen­ten un 32% del total espa­nyol, xifra simi­lar des del 2019. La pre­visió dels experts és que la pre­sen­tació d’insolvències als jut­jats s’elevi a un inter­val d’entre 12.000 i 14.000 casos aquest any, que supo­sarà un 41% més que l’any ante­rior. Tot i aquest incre­ment, l’Estat espa­nyol encara és lluny dels 81.563 pro­ce­di­ments d’insolvència que va regis­trar Ale­ma­nya al llarg de l’any pas­sat.

El Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona sosté que el pro­ce­di­ment de la segona opor­tu­ni­tat està ben implan­tat a Cata­lu­nya per les siner­gies cre­a­des des del prin­cipi amb els actors impli­cats, des de l’admi­nis­tració cata­lana fins als jut­ges de mer­can­til i de pri­mera instància. Ara, a més, ha creat una “aliança”, amb enti­tats soci­als, com ara Càritas i la Taula del Ter­cer Sec­tor, a més d’experts, com el Col·legi d’Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, el Col·legi d’Edu­ca­dors Soci­als de Cata­lu­nya i la Pimec per ana­lit­zar els efec­tes econòmics i soci­als que la insolvència pro­voca en les per­so­nes, així com aler­tes per evi­tar endeu­ta­ments. L’exper­tesa d’aquests pro­fes­si­o­nals es podrà escol­tar aquest dime­cres i dijous en el pri­mer Congrés Euro­peu de la Segona Opor­tu­ni­tat , que orga­nitza el Col·legi d’Advo­cats de Bar­ce­lona.

Les ponències soci­o­e­conòmiques ani­ran en paral·lel a les tau­les jurídiques, en què magis­trats i experts espa­nyols i euro­peus ana­lit­za­ran la trans­po­sició de la direc­tiva euro­pea 2019/1023 –només Itàlia ja l’ha inclòs, men­tre que països com ara l’Estat espa­nyol han dema­nat una moratòria fins al juliol del 2022 per apli­car-la–. L’avant­pro­jecte de la nova llei con­cur­sal, pre­sen­tada a l’agost, va acti­var totes les alar­mes, ja que, segons l’advo­ca­cia, en certs punts recula en les bones pràcti­ques de la llei i fa una lec­tura esbi­ai­xada de la norma euro­pea, que inclou que el deute públic es pugui exo­ne­rar. Per ara, Hisenda ha pre­sen­tat recurs con­tra reso­lu­ci­ons que li dene­guen que se li aboni el deute, però cap ha arri­bat al Suprem, segons experts.

“Queda molt per fer, però el meca­nisme de la segona opor­tu­ni­tat ha demos­trat que serà molt útil en la post­pandèmia”, afir­mava ahir Yvonne Pavia, dipu­tada de l’advo­ca­cia de Bar­ce­lona i inte­grant del grup d’experts que ha impul­sat la segona opor­tu­ni­tat a Cata­lu­nya. L’advo­cada va expli­car que un dels punts que cal cor­re­gir de la norma és que l’advo­cat ha de ser pre­sent en tots els pro­ce­di­ments, i no supri­mir-lo com pre­veu l’esbor­rany en supòsits que es defi­nei­xen sen­zills, perquè impli­ca­ria que el deu­tor tam­poc neces­sita la justícia gratuïta, quan és el per­fil majo­ri­tari. Pel que fa al deute públic, Pavia recorda que el Suprem, en una sentència del 2019, poc després de saber-se la direc­tiva euro­pea, va rati­fi­car que el deute públic s’havia de poder con­do­nar, com el dels bancs.

“La llei fun­ci­ona i és útil tant per a con­su­mi­dors com per a empre­sa­ris, i amb el congrés bus­quem una anàlisi plu­ral i asso­lir con­sens, com en la llei del 2015”, hi afe­gia Martí Bat­llori, advo­cat i coor­di­na­dor del grup de segona opor­tu­ni­tat. “Cal un canvi de para­digma, que no hi hagi un estigma envers el deu­tor”, va cloure Miguel Ángel Sala­zar, advo­cat que també és en el grup d’experts.