20/04/2022
Jesús Sánchez García (Barcelona, 1956) va assumir el càrrec de degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 19 gener. Va rellevar la seva amiga Maria Eugènia Gay al ser nomenada delegada del Govern a Catalunya. A aquest expert jurista li agrada treballar en equip. Al seu despatx, té les portes obertes per qui vulgui consultar-li res.
Les fotos que exhibeix a les parets són només de les últimes juntes de govern en què ha participat. El seu caràcter afable el fa ser una persona pròxima, però no es mossega la llengua si, com admet, ha de clavar un «clatellot».
- Els jutjats catalans estan col·lapsats?
-Hi ha jurisdiccions que funcionen relativament i d'altres no tant. A Barcelona, la civil va relativament bé; la social porta un retard important, i la contenciosa administrativa, igual. Per tant, no podem fer una definició generalista. Un dels problemes de l'Administració de justícia és que continua estant compartimentada, amb una estructura vuitcentista, del segle XIV. Hi ha un altre problema greu: no s'està revertint la recaptació de les taxes judicials. Això permetria que Catalunya es dotés de més mitjans humans i materials.
- Però, la justícia lenta no és justícia.
- Depèn de les jurisdiccions i dins aquestes dels òrgans judicials. Hi ha jutjats que funcionen bé i el del costat potser no tant. La mobilitat de jutges és un gran drama.
- Hi ha pocs jutges?
- La ràtio de jutges a Espanya respecte Europa està molt per sota. Necessitem més jutges i funcionaris, i una reestructuració dels jutjats, però per això fan falta dotacions pressupostàries. Lleis sense dotació pressupostària estan abocades al fracàs. Falta també un canvi organitzatiu. Però quan hi ha reformes, es compta poc amb l'advocacia, els procuradors, els fiscals i els jutges. No se'ns escolta.
- La legislació en matèria de justícia és suficient?
- Sobren la meitat de les lleis. Aquest és un país en què cada dia t'aixeques amb un decret llei. Hi ha normes que entren en contradicció unes amb les altres. Hi ha una sobresaturació. Si algú creu que és possible generar seguretat jurídica amb aquest maremàgnum legislatiu i que cada govern entri en una gimcana per veure qui regula més lleis, que baixi Déu i ho vegi.
- És necessari un pacte d'Estat per a la justícia?
- Fa 10 o 15 anys n'hi va haver un. Confio en la voluntarietat política. La meva preocupació és quan no es plasma en una realitat. En aquests moments fa falta un gran pacte d'Estat amb una gran generositat per part de tots els nostres representants polítics.
- Una altra qüestió: el bloqueig Zowy Voeten de la renovació del Consell General del Poder Judicial.
- Una vergonya. El que és una vergonya són els representants dels partits polítics. Quan són al Govern mantenen una tesi i quan són a l'oposició, la contrària. En el cas actual, el PP. No hi ha generositat per renovar el CGPJ. Al final, és un canvi de cromos, van col·locant, sigui el partit que sigui, els seus pròxims, els seus. S'han de buscar veritables juristes. És una vergonya el sostre de vidre en la justícia amb les dones. El 60% dels membres de la carrera judicial són dones i al Tribunal Suprem n'hi ha ben poques. És una falta de sensibilitat tant del Consell com de la nostra representació política.
- En l'àmbit social, tenim un problema amb els desnonaments.
- S'han de compaginar dos grans drets, el d'una vivenda digna i el de conservar la possessió d'una casa. En aquest país es parla molt d'aquesta matèria, però la inversió en vivenda social no arriba ni al 3%. A Europa hi ha en una forquilla del 12 al 15%. Qualsevol família que estigui en situació de vulnerabilitat social ha de ser atesa i protegida, i l'hi han de facilitar una vivenda social. La societat i l'Administració han de ser solidàries amb elles. Ens hem de bolcar per ajudar aquestes persones. Amb el sistema actual no n'hi ha prou, hi hauria d'haver més dotació pressupostària. Des de l'Administració catalana s'està fent un esforç.
- Una altra cosa són les ocupacions il·legals.
- Hi ha molta demagògia en el tema de les ocupacions il·legals, que jo anomeno delinqüencials, perquè darrere moltes hi ha autèntiques màfies. En aquests casos hi ha permissibilitat. En països del nostre entorn el desnonament de l'ocupant il·legal es fa en seu policial. Hem proposat una reforma de la llei perquè es pugui adoptar una mesura cautelar. És una qüestió de recuperació possessòria immediata. No pot ser que te'n vagis de vacances i al tornar et trobis casa teva ocupada. Això és impropi d'un Estat de dret.
- La llei de la vivenda aprovada pel Parlament soluciona la crisi habitacional?
- No. És tres quarts del mateix. Al final, és un tema pressupostari. A mi de què em serveixen lleis que no vagin acompanyades d'una dotació pressupostària. Més inseguretat jurídica i més descontentament per uns i altres.
- La secció de dret constitucional del col·legi va emetre un comunicat sobre la resolució del 25% del castellà a les escoles, que va ofendre altres col·legiats i es va demanar la intervenció de la llavors degana Maria Eugènia Gay.
- Una de les grandeses d'aquest col·legi és que és la casa de tots els juristes, estructurada a través d'una junta de govern i amb seccions que s'elegeixen democràticament. Estatutàriament, aquestes tenen el dret d'opinar. És una corporació en què regeix la democràcia en majúscules i nosaltres com a junta no podem vetar, ni impedir, que una secció es manifesti.
Redacció: J.G Albalat
Enllaç:
Font: www.elperiodico.cat
