“La reforma laboral del 2012 és, probablement, la normativa més mal feta des del punt de vista tècnic en molts anys”

“No es poden redactar lleis de cara a la galeria, deixar enormes buits i pretendre que els magistrats oblidem el nostre paper constitucional”

El magistrat Miquel Falguera parla sense pèls a la llengua de les mancances tècniques de la reforma i de com molts jutges consideren que la nova normativa ha volgut interferir en la seva feina.

Vostè és un dels magistrats que denuncien que la reforma laboral del 2012 els ha volgut limitar en l'exercici de la seva feina. En quins casos es veu més clarament?

Si es dóna un cop d'ull a l'exposició de motius de la reforma es pot comprovar que, als jutges, se'ns diu –cito textualment– que “el control judicial dels acomiadaments s'ha de cenyir a una valoració sobre la concurrència d'uns fets: les causes”. Però un acomiadament no només obeeix a una causa, sinó també a una proporcionalitat. L'empresari pot tenir causa per acomiadar perquè els seus ingressos han baixat un deu per cent però no pot fer fora el vuitanta per cent de la plantilla. Hi ha causa, però la mesura extintiva és irracional. Per això, en funció del mandat constitucional, els diferents tribunals i el mateix Tribunal Suprem han anat observant que els jutges no ens podem limitar a la causa, sinó que també hem de fer aquest altre judici de finalitat dels acomiadaments.

Els jutges fan nosa, ha manifestat...

I ho reitero. Vivim uns temps en què el control dels àmbits de poder –no únicament les empreses– molesta els poderosos. Per això cada cop es posen més traves als ciutadans per accedir a la justícia privatitzant serveis o imposant taxes. I també es volen limitar les nostres capacitats de control sobre determinats aspectes, com ara la proporcionalitat de l'acomiadament i el període de prova d'un any del contracte per a emprenedor.

En una de les nombroses conferències en les quals ha participat va afirmar que sentia que el govern central els ha passat “la patata calenta”. Amb l'anterior normativa això no passava o no era tan pronunciat?

El paquet legislatiu de la reforma laboral del 2012 té moltes deficiències tècniques. De fet, probablement ens trobem davant la normativa més mal feta des del punt de vista tècnic en molts anys.

Què implica en l'àmbit jurídic?

Es vulgui o no, això comporta que el jutges hàgim de suplir la ineficàcia del legislador. Si allò que vol el legislador és que els tribunals ens limitem a donar el vistiplau a un acomiadament per concurrència d'una mínima causa, que ho digui. Si pretén que quan un conveni venç sense un altre de superior es perdin tots els drets aconseguits, que ho digui d'una manera expressa. Si la seva intenció és que un empresari pugui acomiadar sense més ni més, pagant una indemnització mínima, que ho digui. El que no es pot pretendre és redactar lleis de cara a la galeria, tirant la pedra i amagant la mà, deixant enormes buits i pretendre que, en base a la pressió mediàtica i d'instàncies molt poderoses, el jutges oblidem el nostre paper constitucional.

Font: El Punt Avui