David Casellas (1969, Manresa) fa gairebé tres dècades que treballa en l’àmbit de la justícia com a advocat. Actualment és el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i també el president de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l’Advocacia Catalana. En aquest sentit alerta que la situació del català en el sector és preocupant i apunta a algunes mesures que es podrien prendre per millorar-ne la situació. 

Quina és la situació del català en la justícia? La podríem definir com a residual?
Parlar de residual o no residual sempre és poc concret. El cert és que està en una situació de no normalitat ni de normalització perquè el seu ús no és el suficient per moltes causes que ja són històriques. No ajuda la normativa que regeix el sector, però tampoc ajuda moltes vegades allò que ja passa de manera molt transversal a la societat catalana, que és aquest mal hàbit que tenim molts catalanoparlants de canviar de llengua quan els altres interlocutors tenen una altra llengua, en aquest cas el castellà. I això està molt accentuat. 

Per què cada cop s’utilitza menys el català?
D’entrada, en els moments en què ha estat més alt, també ha estat perquè el Departament de Justícia hi posava diners per potenciar l’ús del català en determinades actuacions. Hi va haver un temps en què els jutjats que feien les actuacions en català rebien un incentiu econòmic. Quan es va acabar la subvenció, l’ús del català va baixar una altra vegada.

Actualment el Departament atorga una bonificació de 20 euros als advocats d’ofici que fan els escrits en català. Funciona?
És una fórmula d’èxit. Sobretot en un territori com el nostre, Manresa. De tots els advocats i advocades que tenim al torn d’ofici, pràcticament un 60% estan adherits a aquest pla i fan les seves actuacions en català.

La majoria de jutges són castellanoparlants. Com hi influeix això?
Tots els jutges i jutgesses que exerceixen a Catalunya naturalment saben que aquí els usuaris de la justícia poden expressar-se en català. Si hi hagués algun problema de comprensió, l’administració hi posa recursos en forma de traduccions, tant en les actuacions escrites com orals. La majoria fan un esforç lloable d’entendre bé el català. Pots posar perfectament una demanda en català i fer el judici en català d’un jutge que és castellanoparlant i això no et farà la sentència més bona, més dolenta, o et donarà més o menys la raó. El llenguatge no influeix en el resultat d’un judici.

Hauria de ser un requisit acreditar un nivell de català per treballar a Catalunya com a jutge?
Creiem que hauria de ser un requisit i això no aniria en contra de la igualtat. Des del moment en què no ho és, un jutge pot dir que ell no l’entén i això generarà en la majoria de casos que es faci servir el castellà sempre.

Només el 41% d’hores es fan en català en els graus de Dret
Una de les claus per millorar la situació del català en l’àmbit de la justícia són els futurs advocats o jutges de Catalunya que entren al món laboral. Actualment encara es dona la situació que molts dels
jutges que treballen als tribunals catalans són de fora de Catalunya i, per tant, castellanoparlants. Això es deu a que no hi ha una gran tradició opositora al país.
Però tot i això, la majoria de les hores lectives que es fan en els graus de Dret a les universitats catalanes es fan en castellà.
Segons el balanç fet per la Plataforma per la Llengua del curs 2020-2021, el català s’utilitza en el 41,2% d’hores lectives i en el 31,2% en els màsters d’advocacia. De fet, l’any 2021 només 38 persones van fer la prova d’accés a l’advocacia en català. En l’únic àmbit on el català supera el castellà en hores lectives és a les universitats públiques, però amb un marge només de 0,4%. En canvi, a les universitats privades el 80,2% d’hores lectives són en castellà i només un 6,2% es fan en català. 
En aquest sentit el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i president de la Comissió de Llengua Catalana del Consell de l’Advocacia Catalana, David Casellas, aquest fet també es deu a que molts dels recursos utilitzats per fer els estudis de Dret ja són en castellà. «Parlant amb els joves advocats veus que el tema del català és una qüestió que tenen molt present», assegura Casellas que lamenta que «alguns que han acabat de sortir recentment de la facultat, han vist que s’ha fet servir poc el català, han estudiat molt en castellà, i creuen que el castellà és la llengua vehicular en la justícia. «Hem de fer un esforç en aquest sentit», assegura l’advocat manresà.
En aquest sentit, el pla de foment de l’ús del català a la justícia creat l’any passat per la Generalitat ja contempla potenciar el català com a llengua vehicular en l’ensenyament superior i als cicles formatius de Dret.

Redacció: Regio7

Enllaç:

https://mynmedia.mynews.es/noticies/?dre=00000851-20230423-005005&tipus=pdf&id_client=5621134D&expiration_key=ibuwYP4BT%2FugGXh8PWO%2FlViBifoRDVq8czuuMfAjuIUGJP%2BpS7AJRtqcOjs%3D

Font: www.regio7.cat