Circular 41/2026

Benvolgudes companyes, benvolguts companys,

Arran de l’entrada en vigor del règim dels mitjans adequats de solució de controvèrsies -MASC- introduït per la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, des de la Junta de Govern i la Comissió de Deontologia de l’ICAG considerem oportú recordar alguns criteris essencials sobre la confidencialitat de les negociacions prèvies, de les ofertes, de les respostes i de la documentació generada en el marc d’un MASC.

La Llei orgànica 1/2025 estableix que el procés de negociació i la documentació utilitzada en aquest procés són confidencials, amb l’única excepció de la informació necessària per acreditar si les parts han acudit o no a l’intent de negociació prèvia i quin era l’objecte de la controvèrsia. Aquesta obligació s’estén expressament a les parts, als advocats i advocades intervinents i, si escau, a la tercera persona neutral.

1. La confidencialitat no depèn de la voluntat unilateral del lletrat o lletrada

La confidencialitat dels MASC no és una etiqueta que cada professional pugui posar o treure a conveniència.

És una exigència legal. Per tant, quan una comunicació, proposta, contraproposta, resposta o documentació forma part d’una negociació o d’un MASC, la seva confidencialitat deriva de la norma aplicable, no de la voluntat unilateral de qui envia el correu electrònic o el document.

En conseqüència, no és admissible pretendre deixar sense efecte aquesta confidencialitat mitjançant fórmules com ara:

• “Aquest correu s’envia com a no confidencial.”
• “Aquesta proposta no queda subjecta a confidencialitat.”
• “Aquesta comunicació podrà ser aportada al procediment judicial.”

Aquestes expressions no poden neutralitzar, per si soles, el règim legal de confidencialitat quan la comunicació s’insereix en una negociació MASC.

Una altra cosa és que totes les parts, de manera expressa i per escrit, es dispensin recíprocament del deure de confidencialitat, supòsit que la mateixa Llei preveu com a excepció. Però aquesta dispensa ha de ser clara, recíproca i escrita; no pot resultar d’una simple declaració unilateral incorporada per una de les parts en un correu o document.

2. Les propostes i respostes no s’han d’enviar en obert

Com a criteri de bona pràctica professional, les propostes, contrapropostes, respostes i documents que continguin el contingut material de la negociació o el MASC concret que s’empra, s’han d’enviar de manera separada, preferentment com a arxiu adjunt identificat com a confidencial.

El correu electrònic d’acompanyament pot limitar-se a indicar que s’adjunta documentació relativa al MASC o a la negociació prèvia, sense reproduir en obert el contingut de l’oferta, de la resposta o de les concessions plantejades.

Aquesta manera d’operar és especialment recomanable perquè permet distingir clarament entre: la comunicació externa necessària per acreditar l’existència de l’intent negociador, i el contingut material de la negociació, que resta sotmès a confidencialitat.

3. Què es pot acreditar davant del tribunal

Davant del tribunal s’ha d’acreditar l’existència de l’activitat negociadora prèvia quan sigui necessària com a requisit de procedibilitat.

Això inclou, en termes generals:

• que s’ha intentat el MASC;
• la data de la comunicació o sol·licitud;
• la identitat de les parts;
• el mitjà utilitzat;
• l’objecte de la controvèrsia;
• i, si escau, si hi ha hagut resposta o no.

Ara bé, això no autoritza a revelar el contingut de les propostes, contrapropostes, concessions, arguments negociadors o documents interns de la negociació.

La Llei estableix expressament que les parts, els advocats i advocades i la tercera persona neutral no poden declarar ni aportar documentació derivada del procés de negociació o relacionada amb aquest procés en un procediment judicial o arbitral, llevat dels supòsits legalment exceptuats.

4. Ús excepcional en matèria de costes

La principal excepció pràctica és la introduïda en matèria de costes.

La Llei permet utilitzar la documentació íntegra relativa al contingut concret del MASC, quan s’estigui tramitant la impugnació de la taxació de costes i la sol·licitud d’exoneració o moderació, d’acord amb l’article 245 de la Llei d’enjudiciament civil. Però aquest ús és limitat: només pot fer-se en aquell moment processal, per a aquella finalitat concreta i sense que la documentació pugui utilitzar-se per a altres finalitats ni en processos posteriors.

L’article 245.5 LEC permet que la part condemnada al pagament de les costes sol·liciti l’exoneració o moderació quan hagi formulat una proposta en un MASC, la proposta no hagi estat acceptada i la resolució judicial sigui substancialment coincident amb el contingut d’aquella proposta. En aquest cas, s’haurà d’acompanyar la documentació íntegra referida a la proposta formulada, que en aquell moment processal i només a aquells efectes queda dispensada de confidencialitat.

Per tant, la regla és clara: el contingut del MASC no s’ha d’aportar al procediment principal. Només podrà aparèixer, si escau, en el marc específic de l’incident extraordinari relatiu a la taxació de costes, exoneració o moderació, i exclusivament per a aquesta finalitat.

5. Conseqüències de vulnerar la confidencialitat

La Llei preveu que, si una part intenta aportar al procés informació confidencial derivada del MASC, aquesta prova no ha de ser admesa. També estableix que la revelació o aportació indeguda de documentació confidencial pot generar responsabilitat en els termes previstos a l’ordenament jurídic.

Això pot tenir conseqüències processals, civils i, en el cas dels professionals de l’advocacia, també deontològiques, especialment quan la revelació afecti negociacions entre lletrats, informació reservada del client, estratègia de defensa o concessions efectuades en un marc legalment protegit.

6. Excepció relativa al mandat representatiu

Tot l’anterior s’ha d’entendre sense perjudici del que sigui estrictament necessari per acreditar el mandat representatiu, la intervenció professional o la legitimació per actuar en nom del client.

La confidencialitat del contingut de la negociació no impedeix acreditar que un advocat o advocada actua per compte d’una determinada part, ni tampoc aportar, quan sigui necessari, la documentació imprescindible per justificar la representació, l’encàrrec professional o la legitimació de la intervenció.

Ara bé, aquesta acreditació s’ha de limitar al que sigui necessari i no ha de convertir-se en una via indirecta per revelar el contingut material de la negociació.

7. Recomanació pràctica de la Comissió de Deontologia

Des de la Comissió de Deontologia de l’ICAG recomanem als col·legiats i col·legiades que, en qualsevol MASC o negociació prèvia:

• identifiquin clarament que la comunicació s’efectua en el marc d’un MASC o d’una negociació prèvia;
• no incloguin en el cos del correu electrònic el contingut material de l’oferta o de la resposta;
• enviïn les propostes i respostes en arxiu adjunt identificat com a confidencial;
• limitin el correu d’acompanyament a les dades necessàries d’identificació, objecte i traçabilitat;
• no utilitzin fórmules unilaterals de “no confidencialitat” quan la comunicació forma part d’una negociació protegida;
• conservin la documentació necessària per acreditar l’intent negociador, però separada del contingut confidencial;
• i reservin l’aportació íntegra de les propostes únicament per al supòsit legalment previst de taxació de costes, exoneració o moderació, si escau.

8. Conclusió

Els MASC exigeixen un canvi d’hàbits professionals. La negociació prèvia no és una simple carta de reclamació ni una comunicació ordinària entre lletrats. És una activitat sotmesa a un règim legal específic, que imposa confidencialitat sobre el procés negociador i sobre la documentació utilitzada.

La prudència professional exigeix separar allò que cal poder acreditar davant del tribunal —existència, data, parts i objecte del MASC— d’allò que ha de romandre confidencial —propostes, respostes, concessions, arguments i contingut material de la negociació—. La manca de compliment d’aquests principis pot tenir conseqüències deontològiques.

Cordialment,

Josep Viella i Massegú
President de la Comissió de Deontologia
Secretari

Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona

Girona, 14 de maig del 2026