Víctimes de violència sexual a Espanya: "Invisibilitzades, jutjades i desprotegides"

22/11/2018

Amnistia Internacional alerta dels entrebancs i l'estigmatització que senten les víctimes de violència sexual

 

A la Blanca, de 21 anys, la va violar un desconegut a dues porteries de casa seva el maig de 2016. Tornava a casa una nit de divendres. Va anar amb la seva mare a denunciar a la comissaria, però no la van deixar ser amb ella mentre un agent "molt estúpid" la interrogava.

"Les preguntes eren molt repetitives sempre. I feia com cares, em feia sentir incòmoda. A banda que jo ja havia passat per un mal moment, jo veia la seva cara que no creia el que estava dient."

Denuncia el tracte rebut per les autoritats i que, encara avui en dia, no sap si el seu cas s'està investigant.

"A part de ser violada, tenir aquest tracte per part de les autoritats que se suposa que han d'ajudar-nos... És molt fort. Per a mi va ser el pitjor. No dic que pitjor que la violació, perquè va ser horrible, però un espera un altre tracte de les persones que esperen que t'ajudin perquè són policies."

"El meu cas no sé si l'han tancat, no sé si hi segueixen treballant, no ho sé. No sé si em van creure, no sé si no em van creure".

"Em sento com la persona que va cometre els actes, com si jo hagués estat la dolenta."

 

Amb el nom fictici de Blanca, aquesta dona explica el seu cas, una realitat que, segons denuncia Amnistia Internacional Espanya, passa sovint. Per l'organització, els drets de les dones i nenes víctimes de violència sexual a Espanya "no estan garantits". I va més enllà, aquests milions de dones estan "invisibilitzades, qüestionades, desprotegides i jutjades".

Notícia Relacionada: Un iceberg a tenir present: violències masclistes visibles i invisibles
 

 

Una situació semblant la va viure el Gonzalo, un home transsexual. El seu pare abusava d'ell des dels 8 anys, quan físicament encara era una nena. Ho va denunciar ja d'adult.

"El dia de la denúncia se'm va fer etern. Per a ells era explicar que t'estan robant el cotxe o t'estan robant alguna cosa. El primer que vaig sentir va ser molta vergonya, el pensar si et creuran o no et creuran."

 

 

En el seu cas, sí que sap si el van creure. El 2010, cinc anys després de la denúncia, van condemnar el seu pare a 12 anys i mig de presó.

Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, que és diumenge, Amnistia ha llançat la campanya "Ja és hora que em creguis".


Falta de formació en perspectiva de gènere

Una de les causes principals perquè es donin situacions com aquesta, segons Amnistia, és la falta de formació adequada entre les persones que atenen les víctimes de violència sexual. Això deixa "via lliure a estereotips i prejudicis que posen en dubte els testimonis de les víctimes, minimitzen les violacions que pateixen, i fins i tot les responsabilitza d'aquestes".

"La roba de la víctima, l'hora en què es va produir la violació, si havia begut o no, la seva nacionalitat, no poden ser arguments utilitzats per reduir la seva credibilitat quan arriben a comissaria a posar una denúncia, o quan són ateses en un hospital per personal forense. La sort de la víctima no pot dependre de la sensibilitat de la persona que la rebi."

Des d'Amnistia posen èmfasi que no pot ser que la idea de "no tornaria a denunciar" s'instal·li entre les dones víctimes de violència sexual després d'haver demanat protecció a les institucions.

Notícia Relacionada: Una dona atesa cada dia al Clínic per agressió sexual, un 33% més que el 2017


Espanya, a la cua d'Europa en denúncies

Segons dades del Ministeri d'Interior, a Espanya, entre gener i juny del 2018, es van denunciar 788 violacions, més de 4 al dia. Una realitat que va en augment, ja que suposa un 28,5% més que en el mateix període del 2017.

Ara bé, tot i aquest increment, Espanya continua sent un dels països d'Europa on menys es denuncia els agressors. Segons l'informe de l'Eurostat del 2015, dels 32 països analitzats, a Suècia es van denunciar 56,8 violacions per cada 100 mil habitants. Vint vegades més que a Espanya, que es troba a la cua d'Europa, i on només se'n van registrar 2,65.

"La por de no ser cregudes, l'estigmatització i els obstacles que es troben contribueixen al fet que aquest nombre sigui tan reduït".

 

Les víctimes: sense saber què fer

Un altre dels problemes que destaca Amnistia és que la majoria de les dones no sap com actuar després d'haver estat violada, assetjada a la feina, o abusada des de la infància, i ho atribueixen a una falta de campanyes informatives en aquesta direcció.

 

 

També reclamen "centres de crisi" disponibles les 24 hores del dia, els 7 dies a la setmana, durant tot l'any, tal com estableix el Consell d'Europa. Aquest tipus de centre no existeix en cap de les disset comunitats autònomes. Segons ha analitzat Amnistia, a més, cadascuna té un protocol d'actuació o coordinació diferent.

Destaquen, per exemple, que a Madrid cal denunciar abans d'anar a l'únic hospital de referència, La Paz, per garantir la presència de personal forense.

Pel que fa a Catalunya, destaquen que s'han fet "alguns avenços", com la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que amplia la violència de gènere més enllà de l'àmbit de la parella o exparella. També que s'hagin creat centres d'atenció especialitzats.

No obstant això, Amnistia demana un protocol de coordinació entre institucions sobre violència sexual.

 

 

Font i Fotos: 324.cat