Un jutjat obliga un banc a tornar a una dona desnonada l'habitatge subhastat per clàusules abusives

18/06/2014
La filla de la dona devia 2.500 euros d'un préstec que la seva mare havia avalat

 

La sentència és del Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, encapçalat per José maria Fernández Seijo, que ja va aconseguir que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considerés il·legal part de la normativa hipotecària espanyola per permetre clàusules abusives. El magistrat ha fet servir la jurisprudència europea per retornar a la dona la propietat i l'ús del pis.



La hipoteca, signada el 2004 per avalar un préstec de 100.000 euros a la seva filla, té un interès de demora abusiu, que va precipitar un venciment anticipat del contracte, l'execució hipotecària i el desnonament, amb la posterior subhasta del pis, autoritzada per un jutjat de Gavà.


La dona, de 57 anys i a l'atur, va hipotecar la seva casa el 2004 per avalar un préstec de 100.000 euros a la seva filla i el seu gendre, que havien de tornar en 30 anys. El 2011, la filla i el gendre de la dona no van poder pagar el préstec, que havien de tornar en 30 anys, i el banc reclamar gairebé 90.000 euros de deute i va iniciar l'execució de la hipoteca del pis de la mare, on vivia des del 1982.


El juny del 2012 l'habitatge va sortir a subhasta, però va quedar deserta i se la va adjudicar el propi banc pel 60 % del valor de taxació, és a dir, 75.942 euros. La dona, que va haver de recórrer a la justícia gratuïta per falta d'ingressos, va lliurar les claus l'abril del 2013 i encara li va quedar un deute de 13.644 euros, més 1.593 euros d'interessos.


El jutge argumenta en la sentència que el banc va decidir donar per vençut el contracte de préstec quan els prestataris devien cinc mensualitats, que eren d'uns 470 euros, i devien al banc 2.354 euros, o sigui un 1,38% del total, "una quantitat ridícula si es pondera que l'impagament podria determinar la pèrdua de l'habitatge", diu el jutge.


Tot i que el jutge reconeix que "no es pot considerar abusiva la resolució del contracte per incompliment, sí que ha d'analitzar-se si és abusiu que una de les parts es reservi de manera unilateral el dret de resoldre un contracte davant qualsevol incompliment sense ponderar la seva gravetat o abast".



"Quantitativament, el retard afecta un percentatge molt reduït dels compromisos econòmics i la demora de cinc mensualitats tampoc pot considerar-se greu si es té en compte que els prestataris projectaven pagar en 30 anys i a més que els impagaments es produeixen en un context econòmic del país extremadament greu", argumenta la sentència.


El jutge també recrimina a l'entitat bancària que obviés que el pis subhastat era l'habitatge habitual de la mare de la prestatària, i no pas de la parella que va demanar el préstec.
En un comunicat, la PAH ha celebrat la sentència, que consideren que "obre la porta a la recuperació de milers d'habitatges" i ha anunciat mobilitzacions per estendre aquesta sentència a altres casos.

 

Font: La Vanguardia