Un 57% dels casos de racisme no es denuncien

22/03/2018

L es víctimes no estan prou protegides i desconfien del sistema

 El 29% de les agressions són d’agents de policia

 - BARCELONA

La major part dels casos de racisme que es produeixen a Catalunya, gairebé 6 de cada 10, no es denuncien, segons l’informe anual de SOS Racisme Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya, fet públic ahir a Barcelona. L’entitat documenta 213 casos nous de racisme a Catalunya, dels quals 122, (un 57%), no van ser finalment denunciats. 

Per la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, el baix percentatge de denúncies és “una molt mala notícia”, ja que es tracta de “persones que han acudit a l’entitat” i, per tant, han estat objecte de racisme, i que, finalment, han decidit no denunciar. 

“La conclusió és sempre la mateixa”, i és que “el racisme no es denuncia”, va denunciar Cuevas, que va criticar la “flagrant falta de compromís de les institucions públiques per donar-hi una resposta”. “Hi ha una falta total d’eines de prevenció i, sobretot, de protecció de les persones que decideixen denunciar el racisme”, va afegir la directora de SOS Racisme.

La presentació de l’informe es va fer coincidint amb el Dia per a l’Erradicació de la Discriminació Racial, i amb el 25è aniversari del Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme (SAID), que es qui fa l’estudi dels casos d’odi i racisme que recull. La coordinadora del SAID, Alícia Rodríguez, també va lamentar l’escàs índex de denúncies i va remarcar que “de tots els casos que no es denuncien, el 45% són a causa del desinterès de la víctima”, que s’explica per tres causes: “falta d’eines, falta d’efectivitat i desconfiança en el sistema”. “Les persones que volen denunciar es troben amb escenaris molt negatius i molt frustrants i no acaben donant resposta a les situacions”, va afegir Cuevas.

Pel que fa als 91 casos recollits per SOS Racisme que sí que van ser denunciats, 26 fan referència a abusos dels cossos de seguretat (un 29%), 21 amb discriminacions entre particulars (23%), 16 amb discriminació en serveis privats (17%), 9 amb discurs de l’odi (10%), 7 amb discriminació en l’accés de drets socials (8%) i 7 més amb discriminació laboral (8%).

Rodríguez va destacar el fet que els casos relacionats amb agressions i abusos dels diferents cossos de les forces de seguretat s’han “anat repetint al llarg de vuit anys”. El percentatge més elevat a Catalunya es dona entre els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona (un 34% dels casos), seguits dels Mossos d’Esquadra (30%), el Cos Nacional de Policia, que no és el cos desplegat pel territori i duu a terme els actes de racisme dins dels Centres d’Internament d’Estrangers (un 15% dels casos) i a l’exterior en un 11%. Un 3,8% dels casos corresponen a la Guàrdia Civil, i la resta, a altres policies.

El carrer és l’escenari on es produeixen el 44% d’agressions i discriminacions entre particulars. “Són situacions que es donen entre persones que potser no es coneixen, que són puntuals i, a més, gratuïtes”, va explicar Rodríguez, que va afegir que la motivació d’aquests casos és “l’origen, el color de la pell o la cultura de la víctima”. Aquests casos són molt difícils de resoldre perquè, segons la coordinadora del SAID, “la mediació entre les dues parts és molt difícil si no es coneix a l’agressor” i perquè “amb els canvis en el Codi Penal els insults estan despenalitzats”.

 

 

Font: El Punt Avui