Simulacions que són delicte

29/11/2017
Aquest any han descobert a la demarcació de Girona 26 persones que havien denunciat fets falsos per obtenir un benefici
 Des del 2015 la xifra de casos s’ha reduït

 

Ser conscient que el fet que s’està denunciant és fals amb la intenció de treure’n profit. Aquesta situació caracteritza, a grans trets, les simulacions de delicte. Segons explica l’agent Marta Pla, pertanyent a la unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà, des de principis d’any els Mossos d’Esquadra han detectat 26 casos d’aquesta tipologia a les comarques gironines. Es tracta d’un fet il·lícit que, estadísticament, no és gaire comú: en els últims temps el nombre d’episodis s’ha mantingut o bé s’ha registrat una certa tendència a la baixa de persones que s’han aventurat a denunciar davant d’un funcionari judicial una situació que en realitat no ha succeït. En aquest sentit, els Mossos van posar al descobert 36 simulacions de delicte a la demarcació el 2015 i 21 el 2016.

Marta Pla indica que, malgrat que des del passat mes de gener s’ha comprovat que 26 casos eren ficticis, això no implica necessàriament que s’hagin produït aquest any. “Un fet inexistent que algú denuncia ara potser s’aconsegueix constatar que era fals d’aquí a setmanes o mesos. Depenent de la complexitat de la investigació, la resolució fins i tot pot arribar al cap d’un any o dos. En altres ocasions és molt ràpid i provem l’engany en hores o dies després que la persona hagi formulat la denúncia”, hi afegeix.

La policia ha observat que a les zones costaneres de les comarques gironines la invenció que més denuncien els turistes són els robatoris amb violència i/o intimidació. “Les suposades víctimes relaten que els han empès o els han amenaçat per sostreure’ls, principalment, el mòbil, que sol ser de gamma mitjana o alta. I, pel que fa a la resta de la regió policial de Girona, les simulacions més freqüents són els robatoris amb força en domicilis i en negocis.” Si és en habitatges, s’al·lega sobretot la desaparició de diners i joies. I, quan la història fabulada s’emmarca en establiments comercials –principalment, bars–, els presumptes afectats diuen normalment que els han robat diners i productes, com ara tabac. “El primer objectiu dels autors és enganyar qui els recull la denúncia, i el seu propòsit final és cobrar de l’assegurança o que els reemplacin l’objecte que suposadament els han sostret.”

Justificar un retorn

Un home va denunciar que li havien entrat a robar a casa, presentava lesions i assegurava que li ho havien pres tot. Els investigadors van estar parlant amb ell, i al cap d’una estona va admetre que el succés no havia passat. “Era de fora de Catalunya i volia tornar al seu poble. Va pensar que la manera més fàcil era relatar que havia estat víctima d’un robatori violent i transmetre que allí on s’estava tenia por per així justificar el fet de tornar a casa.” D’altra banda, un cas paradigmàtic d’aquest any va arribar al jutjat d’instrucció número 1 de Girona, que va condemnar a una multa de 900 euros un ciutadà xinès per un delicte de simulació. El 10 de febrer passat, va ser trobat subjectat de mans i peus dins d’un tot terreny, a Fornells, i va denunciar que uns falsos policies li havien robat amb violència 120.000 euros. El relat no quadrava, i l’home va acabar confessant que s’ho havia inventat tot i que ell mateix s’havia lligat.

Fa uns anys també es va investigar un cas curiós. Uns turistes que mitjançant una mateixa agència de viatges havien estat de vacances a la Costa Brava van denunciar que els havien robat diverses pertinences, com ara mòbils, càmeres de fotos i ulleres de sol. Aquestes denúncies en bloc van aixecar les sospites dels Mossos, que van aturar l’autobús amb què els turistes ja estaven tornant al seu país. Van escorcollar els equipatges i, certament, hi van trobar els efectes que havien afirmat que els havien robat.

Fets que no cauen en l’oblit

Tot i que no és gaire habitual, hi ha persones que fan veure que han tingut un accident de trànsit per cobrar de l’assegurança. És més freqüent, en canvi, la simulació del robatori de joies. En aquests casos, el temps a vegades juga males passades als autors. N’hi ha que, un cop cobren per les joies que tenen assegurades, creuen que la seva denúncia ja ha caigut en l’oblit a nivell policial i porten a vendre les peces a botigues especialitzades. Els Mossos, però, fan rondes de control periòdiques en aquests establiments, on hi ha un registre de les joies, així com les dades de la persona que les ha comercialitzat. Hi ha mentides, per tant, que són delictes de veritat.

 

LA FRASE

Es van destapar 36 simulacions de delicte a les comarques gironines el 2015 i 21 al llarg del 2016
 
Marta Pla
MOSSA DE LA UNITAT REGIONAL DE PROXIMITAT I ATENCIÓ AL CIUTADÀ
 

 

Font i Foto: Elpuntavui.cat