"Si me hablas en catalán se suspende el juicio": les discriminacions lingüístiques arriben al Parlament Europeu

15/03/2016
La Plataforma per la Llengua presenta un nou informe amb casos recollits entre 2013 i 2015, que els eurodiputats catalans portaran aquesta setmana per primera vegada a la comissió de drets civils

 

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns l'informe '"Si me hablas en catalán se suspende el juicio". Els drets lingüístics en via morta', un text on es recullen diferents discriminacions lingüístiques al català recollides entre 2013 i 2015 i que enguany arribaran al Parlament Europeu.

 

La presentació de l'informe coincideix amb la setmana en què, per primera vegada, els atacs al català es portaran a la comissió de drets civils del Parlament Europeu –i no només a la de cultura, com era habitual–. Cinc europarlamentaris –Marina Albiol (Esquerra Unida), Ramon Tremosa (CDC), Josep M. Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (IC-EV)– han rebut en mà l'informe perquè puguin exposar-lo i fer-ne seguiment.

 

La Plataforma per la Llengua ha exemplificat en cinc casos concrets els cinc àmbits on es donen més sovint les vulneracions al català: l'administració, la justícia, els cossos de seguretat i la sanitat.

 

Primer cas: l'administració

 

El xinès que només parlava català

 

El desembre de 2014 li deneguen la nacionalitat espanyola a un ciutadà d'origen xinès –tot i estar casat amb una espanyola i portar 11 anys de residència a Catalunya– per saber parlar català però no castellà. Encara que la Constitució defensi que el català és, també, llengua oficial "en les respectives comunitats autònomes", no és suficient per a l’Audiència Nacional, que exigeix el domini de la llengua castellana, passant per alt els coneixements d’ altres llengües igualment oficials.

 

Segon cas: la justícia

 

Retiren la custòdia a una mare per mudar-se a Catalunya

 

El març de 2014, una jutge de Tenerife retira la custòdia a una mare que ha anat a viure a Ripollet perquè considera que el català pot ser un "problema" per a la nena. La jutge afegeix que "no consta acreditat que la menor estigui adaptada a l’idioma" i que aquesta circumstància pot suposar "un escull en la seva evolució".

 

De seguida, la mare de la nena va anunciar que considerava la sentència "discriminatòria i masclista" i que preparava un recurs a l’Audiència de Tenerife. A més, afegia que segons el darrer informe de l’escola Els Pinetons de Ripollet, la nena "entén bé les explicacions en llengua catalana".

 

Tercer cas: els cossos de seguretat

 

L'agressió al dolçainer d'Obrint Pas

 

Miquel Gironès, dolçainer del grup Obrint Pas, va denunciar que dos agents de la Policia Nacional l'havien detingut de manera il·legal i l'havien agredit per haver-los parlat en català. El novembre de 2015, l’Audiència Provincial de València els va absoldre amb l'argument que "totes dues parts sostenien la seva versió amb la mateixa vehemència".

 

Segons la Plataforma per la Llengua, el policia va mostrar el seu racisme i animadversió quan va declarar al judici que li semblava adequat que Miquel Gironès parlés en valencià, però no en català.

 

Quart cas: la justícia

 

La jutge que no entenia el català

 

El març de 2015, Mireia Fernández va sol·licitar fer la seva declaració en català en un judici de faltes, atès que s’hi sentia més còmoda i s’hi expressava millor. La jutge li va dir, de males maneres, que no podia: "Porqué no te entiendo y soy yo la que te tiene que entender, y si me hablas en catalán se suspende el juicio".

 

Davant d’aquesta possibilitat, Fernández va optar per parlar en castellà, ja que que no volia patir el perjudici d’haver de tornar a perdre el dia en una altra data (viu a 150 quilòmetres de la població on se celebrava el judici). Tot i això va decidir posar una queixa mitjançant la secretaria general de Relacions amb l’Administració de Justícia.

 

El TSJC va donar el 9 d’abril cinc dies a la jutge per justificar per què no complia allò disposat per l’article 231.5 de la llei orgànica del poder judicial, que estableix que es podrà habilitar per fer d’intèrpret qualsevol persona present que conegui la llengua oficial amb un jurament de veracitat. El 30 de juny de 2015 encara no havia rebut cap explicació.

 

Cinquè cas: la sanitat

 

El pediatre que preferia l'anglès al català

 

El juliol de 2015, una pacient es dirigeix en català al pediatre que l'atén al CAP de Torelló i que la força a parlar en castellà de molt males maneres: "Aquí se habla en español. Porque estamos en España, ¿no?; "Digo, que esto es España, ¿o acaso estamos en Inglaterra?: está bien les doy a elegir. O hablan en español o hablan en inglés, qué prefieren?", va dir el doctor, segons el relat de Sandra Vaqué, la veïna de Torelló afectada.

 

Arran del cas, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va obrir un expedient informatiu al pediatre en qüestió.

 

A banda d'aquests cinc casos, la Plataforma per la Llengua recull en el seu informe una quarantena de casos més recollits entre 2013 i 2015.

 

 

 

Font i Foto: ara.cat