Setge a la violència sexual

31/01/2019

La Generalitat llança un protocol per evitar agressions en bars, festes i discoteques

 

Els espais de lleure són els llocs on es registren més casos de violència sexual. Les dades corresponen a l’enquesta sobre violència masclista elaborada per la Generalitat. Amb aquesta radiografia, el Govern català ha posat fil a l’agulla per prevenir i erradicar aquesta mena d’agressions en les seves primeres expressions; és a dir, les que no estan tipificades al Codi Penal. Per això, ahir la consellera Elsa Artadi i el conseller Miquel Buch, de Presidència i Interior, van presentar un protocol per combatre aquestes violències sexuals per la via administrativa.

Segons es recull al document del Govern, es consideraran infraccions administratives l’exhibicionisme obscè davant persones adultes (en menors ja està tipificat al Codi Penal), la masturbació en espais públics o oberts davant persones adultes (en menors també ja està tipificada), la injúria sexual, el seguiment puntual i obscè d’una persona o un grup de persones, el fet de fer fotos de les parts íntimes d’una persona, l’acorralament amb finalitat sexual i altres conductes que impliquin vexació sexual. Com que no té competències sobre el Codi Penal, el Govern català passa a l’acció en l’àmbit administratiu, en què, segons va assenyalar la consellera Elsa Artadi, s’han de tallar les agressions perquè després no vagin a més. Ho va ­expressar d’una manera clara. “Quan a una dona li toquen el cul o el pit, cal frenar l’agressor, perquè després hi pot haver situacions més greus”. Així, el protocol posa l’accent en la prevenció en uns contextos en què sobretot hi ha gent jove i que vol, segons va assenyalar la consellera, posar l’agressor davant del que està fent.

Amb Artadi va presentar el protocol el conseller d’Interior, Miquel Buch, que va assenyalar que l’objectiu en un termini mitjà és donar formació a 13.000 persones per actuar contra aquest tipus de violències masclistes. L’assetjament sexual constitutiu d’una infracció administrativa, segons recorda el document, podrà ser sancionat a Catalunya amb una multa de 1.001 a 10.000 euros. El Govern, mitjançant la llei d’ Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat, augmentarà així la quantia a pagar, que passarà del màxim actual dels 600 euros als 10.000, per la qual cosa, òbviament, es requereix que s’aprovin els comptes catalans.

Parlar de llocs de lleure és parlar de discoteques, bars, concerts, festes majors o revetlles, tant si són organitzades per entitats privades com si són organitzades per entitats públiques. L’adhesió al protocol és de caràcter voluntari, però des del Departament d’Interior s’indica que en el grup de treball hi han participat activament els representants dels locals de lleure, de manera que s’entén que un gruix important dels locals se sumaran a la iniciativa. Els ajuntaments també podran rubricar i posar en pràctica les mesures de l’acord.

Aquests espais tindran un distintiu que explicitarà que estan adherits al protocol, i s’indicarà el punt concret a què es poden dirigir les persones que se sentin agredides. També s’hauran d’analitzar les zones de risc (mala visibilitat, poca il·luminació...) dels locals. Se sol·licita que cada sala tingui una persona responsable d’atenció a les persones afectades i un espai reservat per atendre-les. Així mateix, es definiran espais de seguretat a prop de les barres o de la cabina del discjòquei per garantir, si fa falta, la separació entre el presumpte agressor i la víctima.

Les línies d’actuació inclouen tant les maneres d’actuar davant actes constitutius de de­licte com les possibles infraccions administratives. Una de les novetats principals és que el protocol dona criteris operatius perquè els professionals de la seguretat puguin actuar davant conductes d’assetjament sexual no previstes al Codi Penal. S’indica que els professionals de seguretat dels locals hauran de fer la denúncia, i si no es té aquest servei s’haurà de trucar a la policia de Catalunya.

 

A part del que es recull en aquest document, en l’elaboració del qual també han participat els Mossos, les policies locals, entitats municipals, l’ Institut Català de les Dones i, entre d’altres, les associacions i federacions d’empresaris del sector del lleure i de la seguretat privada, l’objectiu és crear una consciència social per evitar aquest tipus de violències masclistes enquistades en el sistema i que requereixen un canvi de mentalitat. Es tracta d’una violència, la que no apareix tipificada al Codi Penal, moltes vegades “normalitzada” socialment, segons va denunciar el conseller Buch.

“Les dones –va subratllar Artadi– també tenim dret a passar-nos-ho bé”. I és que, al marge de les dades que recullen les enquestes, la realitat és que un 80% de les violències sexuals no es denuncien per vergonya o per desprotecció en una societat en què, segons la consellera de Presidència, no hi ha espais segurs per a les dones. Per això és important pel Govern que s’estengui la idea que aquestes actituds no quedaran impunes, una idea recollida en el lema “No en passem ni una”.

 

Font i Foto: La Vanguardia