Setge a la violència de gènere

29/09/2017
Llum verda al pacte d’Estat, que aspira a erradicar les actituds masclistes

 

 

Tots els partits polítics han expressat per activa i passiva el seu rebuig a la violència de gènere en totes les seves formes i versions durant anys, però la realitat és que a l’hora de fer-hi front, de donar suport a les víctimes, de cuidar-se dels menors, de treballar en la modificació de les conductes masclistes i d’invertir en formació dels professionals implicats, les paraules perden la seva força en el soroll diari... Fins avui, que quedaran fixades per escrit, que servirà al ciutadà per exigir el compliment de la paraula donada.

 

El Congrés dona avui llum verda a l’informe aprovat per la subcomissió d’igualtat el mes de juliol passat sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, que inclou més de 200 mesures en els àmbits institucional, educatiu, laboral, judicial, d’assistència i de visibilització per posar fi a aquesta xacra. El compromís econòmic global destinat a desenvolupar el pacte suposa un increment de mil milions d’euros durant els pròxims cinc anys (100 per als ajuntaments, 500 per a les comunitats i 400 per al Govern central). Es tracta del primer pacte d’Estat que s’aconsegueix a Espanya des de l’any 2000, quan les forces polítiques van establir les bases del final d’ETA.

 

L’únic interrogant que queda per aclarir avui és si de debò, tal com ha anunciat la ministra Dolors Montserrat, l’informe serà aprovat amb el suport de tots els grups, o bé Podem i les seves confluències s’abstindran com van fer al juliol. Aleshores la formació morada va al·legar que les mesures incloses no tenien prou garanties per ser executades (sense terminis, un finançament que no estableix quines partides van a cada mesura...) i una protecció desigual per a les víctimes. Tot i això, Podem sí que va donar suport a l’informe elaborat pel Senat.

 

Llargs mesos de feina dels diputats culminen amb un enfilall de mesures que intenten incloure tots els àmbits socials amb l’objectiu d’ assetjar la violència de gènere i, especialment, el masclisme, arrel de la violència. En aquest sentit, destaquen les mesures educatives, que tenen com a finalitat la prevenció i que recuperen continguts en igualtat i educació emocional i sexual, que van desaparèixer amb la Lomce. De tota manera, la inclusió d’una assignatura obligatòria sobre igualtat en el currículum depèn de si finalment també s’assoleix un pacte per l’educació.

 

A més, el text inclou mesures sobre formació a tots els professionals implicats, més protecció i ajuts a les víctimes, als menors, tant econòmic com psicològic (per exemple, que una dona sense recursos víctima de violència de gènere rebi sis mesos de prestació perquè pugui fer un pas endavant i refer la seva vida).

 

En l’àmbit sanitari, s’univer­salitza la detecció de la violència de gènere en l’àmbit sanitari a través dels centres de salut (el 100% de les dones que pateixen violència de gènere passen per les consultes dels metges) i en l’esportiu, hi haurà sancions ­administratives per als clubs ­esportius que permetin i consentin l’apologia de la violència de gènere.

 

En el terreny judicial se suprimeix l’atenuant de confessió en els delictes de violència de gènere, així com que la custòdia compartida no s’imposi en casos de violència de gènere, i es prohibiran les visites a la presó dels fills al pare maltractador condemnat. En el terreny fiscal, es preveu la desgravació i beneficis tributaris als qui tinguin la pàtria potestat d’orfes per violència de gènere.

 

En l’últim moment s’ha inclòs una proposta del PSOE, que té el suport de la resta de partits, i que no es va incloure a la primera redacció “per oblit”. Es tracta de l’extensió de la condició de víctima de la violència de gènere a les dones de qui els seus fills han estat assassinats per les seves parelles o exparelles. Va ser Ruth Ortiz, la mare dels dos nens assassinats pel seu pare, José Bretón, durant el règim de visites, que va cridar l’atenció sobre l’absència d’aquesta mesura.

 

L’informe es refondrà posteriorment amb el que es va aprovar fa uns dies al Senat, que inclou altres mesures com ara una de relacionada amb el cas viscut aquest estiu per Juana Rivas. Així, demana que es facin les modificacions legislatives necessàries per atorgar protecció a les víctimes que siguin en situacions de sostracció internacional de menors i que tinguin l’origen en una situació de violència de gènere.

 

Altres mesures recollides a la Cambra Alta es refereixen a la necessitat de substituir la declaració de la víctima de violència masclista en el judici oral pel videoenregistrament de la seva declaració en fase d’investigació per evitar “una segona victimització i la impunitat dels agressors” i recullen el dret dels joves que han patit violència de gènere a treure’s el cognom del pare maltractador.

 

Més enllà de les mesures, el text aprovat ahir mostra el compromís dels partits polítics de lluitar, sense titubejos, contra una xacra que ha posat fi la vida de més d’un miler de dones i nens en els últims 15 anys. A partir d’avui, el Govern disposa de dos mesos per arribar a acords amb les comunitats i especialment amb els ajuntaments (que recuperen les competències en violència de gènere) per perfilar les mesures que els incumbeixen. Des del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat s’apunta que el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere serà presentat oficialment pel president ­Mariano Rajoy el 25 de novembre, dia contra la violència masclista.

 

El Govern central, a més, té sis mesos per presentar les nombroses reformes legislatives que el pacte aconseguit comporta. Una comissió vigilarà estretament que el pacte es desenvolupi i que no es quedi en un simple acord d’intencions.

 

 

 

Font i Foto: La vanguardia