Què són els delictes de sedició i rebel·lió?

31/10/2017
El Codi Penal castiga amb fins a 30 anys de presó els qui s'alcin “violentament i públicament” contra la Constitució

 

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat avui dilluns la presentació de dues querelles per rebel·lió, sedició, malversació i altres delictes connexos al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional contra els polítics responsables de la declaració d'independència de Catalunya de divendres, que ha desembocat en la intervenció de l'autonomia per part del Govern espanyol.

La sedició es regula en l'article 544 i següents del Codi Penal, i castiga amb penes de fins a 15 anys de presó els qui “s'alcin públicament i tumultuàriament” per “impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis”, o per “impedir a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.

La pena típica de presó per aquest delicte, de quatre a vuit anys, es pot aplicar a qualsevol ciutadà que cometi aquest tipus de delicte. En el cas dels líders de la revolta, la pena es pot elevar de vuit a deu anys. El tram de pena més alt, de deu a 15 anys, es reserva per a les autoritats que incorrin en aquest alçament públic i tumultuari.

Aquest delicte contra l'ordre públic també es pot aplicar no només als qui impedeixin de facto l'aplicació de les lleis i resolucions governatives i judicials, sinó també als qui participin en la “provocació, la conspiració i la proposició per a la sedició”. La competència per investigar aquest delicte i jutjar-lo correspon, en principi, als jutjats territorials.

En els últims mesos, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha actuat per sedició contra alcaldes catalans per haver aprovat mocions de suport a la resolució sobiranista del Parlament del 9 de novembre del 2015, suspesa pel Constitucional el desembre del mateix any. Aquestes denúncies, no obstant això, van ser arxivades pels jutges d'instrucció. Els jutges insistien que els delictes de sedició i rebel·lió requereixen "actes concrets" que "incitin" la ciutadania a aconseguir per la força la derogació de la Constitució o la independència.

Una versió més greu de la sedició és la rebel·lió, reservada als qui s'aixequin “violentament i públicament” per, entre altres objectius, “derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d'una part del territori nacional”. Aquest delicte contra la Constitució seria, si es produeix, competència de l'Audiència Nacional, segons el que preveu la Llei orgànica del Poder Judicial. Aquest delicte va ser el que es va aplicar, per exemple, als guàrdies civils i militars que van perpetrar el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981.

Els caps de la rebel·lió, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys de presó. En cas que l'alçament fos armat o si es produeix “combat entre la força del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat legítima, o la rebel·lió hagués causat estralls en propietats de titularitat pública o privada, tallat les comunicacions telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra mena, exercit violències greus contra les persones”, les penes s'eleven fins als 30 anys de presó.

“Quan la rebel·lió no s'hagi arribat a organitzar amb caps coneguts, es consideraran com a tals els que, de fet, dirigeixin els altres, o en facin de portaveus, o signin escrits expedits al seu nom, o exerceixin altres actes semblants de direcció o representació”, assenyala el Codi Penal.

 

Font i Foto: elpais